D'exàmens, n'he tingut que fer uns quants. I, sa veritat, és que NO m'agraden gens. Me pos tan nerviosa que més d'una vegada ets nirvis m'han traïcionat. Però amb ets anys i amb s'experiència de fer exàmens, un aprèn a controlar-los.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos com vaig viure ses proves d'accés de sa universitat per poder entrar a Traducció i Interpretació. Abans de res, val a dir que vaig fer ni més ni menys que 4 proves d'accés (dues a aquesta casa i dues a la UAB). Segur que us demanau i per què 4? Idò bé, per unes quantes raons. Primera: perquè confio poc amb jo mateixa i pensava que no passaria sa prova. Segona: perquè no sabia a quina universitat anar. Tercera i darrera: perquè no sabia quina lleng B triar, anglès o alemany? Així, vaig pensar: "Fes ses proves i ja triaràs quan surtin resultat. Sa que aprovis serà sa que triaràs". Molt bé, no me va servir de gaire fer tantes proves perquè, as final, les vaig passar totes!
Record que vam fer ses proves abans de sa selectivitat. Vaig venir un parell de dies a posta pr fer ses proves i sé que vaig portar ets apunts d'història i de català per estudiar, però òbviament, no es de vaig ni tocar, ni treure de sa maleta.
1r dia: Examen anglès a la UAB.
Feia moltíssima calor. Sa meua cunyada m'hi havia de portar en cotxe. Resulta que hi va haver un embós de cotxes. Ala, de ple a l'embós. No podíem anar per endavant ni per endarrere. Es temps corria. Ja feia tard. M'anava possant nerviosa per moments. Per fi, vaig arribar a sa universitat. De sa nerviada que vaig agafar, em van entrar unes ganes loques d'anar as lavabo. Ja m'ahvien cridat dues vegades. No tenia temps. Vaig entrar a s'aula, una aula plena de gent, moltíssima gent. Tothom ja assegut amb es full d'examen. Només hi havia una cadira buida, davant de tot, "como no". Però, quina cadira! Una cadira d'aquelles per recolzar per a esquerrans. I jo sóc dretana! Això no és tot. Tenia ets sol de ple a sa meua cara. I amb unes ganes d'anar a fer un riu increïbles! Situació fatal per fer examen. No me podia concentrar. Encara no sé com la vaig poder passar, aquella prova. Era una prova de coneixement d'anglès.
2n dia: Examen alemany a la UAB
Examen fatídic! El vaig trobar tant difícil! Sa part de vocabulari, fatal!
3r dia: Examen alemany a sa Pompeu
Si es de s'Autònoma va ser fatídic, aquest va ser...
Mira, quan van posar sa conferència en vídeo, vaig pensar: "Aixeca't i marxa d'aquí. Què estàs fent aquí?" La van posar dues vegades. Sa primera vegada, veia a tothom que agafava apunts per després poder fer un resum en català o castellà. No vaig apuntar res. Encara més nerviosa. Me vaig tranquilitzar i vaig intentar captar paraules "sueltes". Vaig deduir es tema a partir de ses quatre paraules que vaig saber identificar. Molt bé, se'm demanava un text en català i/o catellà coherent i cohesionat. Açò és lo que vaig fer. Record que era un text sobre malalties. I vaig aprovar! Supos que perquè hi havia més places que gent que es presentava a sa prova. Després, havíem d'escriure una carta en alemany. Crec que açò és lo que me va anr millor, perquè es dia abans, havia estat practicant redaccions.
4t dia: Examen d'anglès a sa Pompeu
Moltíssima gent. Si no record malament, unes 200 persones i només 90 places. Tenia clar que era molt difícil passar-la. Però me vaig posar molt contenta en sentir es senyor John Beattie perquè l'entenia. No m'ho podia creure! Després de s'examen d'alemany, estava molt aixefada. I, aquesta prova em va animar molt.
Sempre recordaré es dia en què van sortir es resultats: apte/no apte. Treballava en aquella època en una gelateria i sa meua germana i ma mare s'ho havien de mirar per Internet. Van arribar allà i me diuen:"Mira, Juana, que no ets apte. No has superat cap prova". I vaig dir: "Ja m'ho pensava." Van i me diuen: "És broma, que les has passat totes". No m'ho creia. Ho havia de veure amb es meus propis ulls. Ja els hi val sa brometa que me van fer.
Van ser uns exàmens molt importants per a jo, perquè era lo que volia estudiar. Des de 3r D'ESO tenia clar que volia estudiar Traducció.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Quins records nena! jo només vaig fer les d'anglès, totes dues, i recordo perfectament l'embós de cotxes per l'autopista, la calor i el sol que em venia a la cara, que em vaig asseure vora la finestra! Recordo que em va semblar molt més difícil el de la UAB, d'un nivell molt elevat. Vaig pensar: clar, hi ha tan poques places que només volen deixar entrar els millors. Reading, writing, vocabulari, gramàtica... LLARGUÍSSIM! mai més oblidaré l'adverbi allegedly. El vaig aprendre aquell dia perquè no vaig poder respondre la pregunta per culpa seva. Realment és tota una proesa sobreviure a la pressió d'aquests exàmens.
Ostres Juana estàs feta tota una campiona! A tots ens porta bons records pensar en aquells exàmens... I dic bons perquè gràcies que els vam aprovar ens trobem ara mateix cursant Traducció i per què no, Lingüística. Perquè sincerament, si no hagués fet Traducció aquí a la Pompeu no sé jo si hagués començat mai Lingüística.
Jo també me'n recordo molt bé dels exàmens d'accés. Jo només en vaig fer dos (tots dos aquí a la Pompeu): primer el d'alemany i després el d'anglès. Jo també em pensava que no passaria la prova d'anglès perquè hi havia poques places i per això vaig decidir fer la prova d'alemany, perquè com ja m'iaminava hi hauria menys gent que s'hi presentés. I així va ser. Recordo anar-hi molt nerviosa també i encara en vaig sortir més. La prova d'alemany va ser la primera, el divendres, i també se'm va fer difícil entendre la Maria Wirf parlant de malalties infeccioses tals com la tuberculosi a la Xina i a Rússia en alemany. En sortir recordo que comentava amb algú altre: però que es pensen que ens ensenyen les malalties com qui diu les parts del cos a les classes d'alemany?
En fi, va ser tot un descans sentir el Beattie l'edemàparlant un anglès la mar de clar i tractant un tema tan d'actualitat com el terrorisme d'Alcaeda.
Però ara ve el millor, si no aprovava aquestes proves em quedava sense res perquè no vaig preinscriure cap altre carrera. Una opció una mica arriscada, no trobes? Segurament ara no ho faria així, però aleshores semblava que tenia molt clar el que volia fer i on ho volia fer (bàsicament per proximitat a casa meva)... Com diu el Pere, és tota una proesa fer les proves d'accés de Traducció. I per si fos poc... després la sele!
Publicar un comentario