Com que jo som de ses que pensen que més val tard que mai i a poc a poc i amb bona lletra, avui m'agradria rallar (xerrar en menorquí. No penseu en l'altra accepció d'aquest verb, perquè no voldria rallar-vos amb es meus comentaris) de ses teories lingüístiques que he experimentat com a aprenent.
En realitat, crec que he tingut contacte amb totes ses teories lingüístiques existents com a aprenent. Vaig començar amb sa Gramàtica Tradicional. A anglès, ens feien estudiar tots els temps verbals que hi ha i després de memoritzar tots ets usos, havíem de construir frases i omplir buits amb sa forma verbal correcta. Era tant mecànic i sumament avorrit!!!
I a ses classes de castellà. Era molt bo. Mus feien memoritzar tot es paradigma verbal d'un verb, cada setmana canviava es verb i, cada divendres, feiem una espècie de concurs en què sa monja (és que jo vaig anar des des 6 anys fins as 16 a un col·legi de monges) deia: "Torres, el pretérito pluscuamperfeto de indicativo". Si no ho sabies, havies d'escriure no sé quantes vegades, però moltes, aquell temps verbal. Per sort, a jo no me va tocar mai, ja que jo feia sa feina. S'havia de memoritzar es verb cantar, jo ho feia, cap problema!
Com a aprenent d'anglès, després , quan me vaig apuntar a s'acadèmia, vam passar a s'estructuralisme. Però, no només a ses classes d'anglès, d'alemany també. Record ets exercicis de reformulació de frases, de dir el mateix amb altres paraules, de cercar sinònims i d'haver-nos de preparar diàlegs en grup per després representar-lo davant tota sa classe. Quina vergonya me feien passar!
Quant a s'alemany, havíem d'estudiar s'estructura de ses oracions. S'alemay és una llengua que té una sintaxi molt fixada: és verb sempre ha d'anar en segona posició, menys a ses oracions subordinades. Primer, el que havíem d'aprendre eren ses declinacions, després s'estructura. Llavors, ja podies començar a escriure frases en alemany.
S'estructuralisme no només l'he experimentat en segones llengües, sinó que també en primeres llengües. Fins as batxillerat, haviem d'aprendre a anailitzar sintàcticament s'estructura de ses oracions. Record ses anàlisis en forma d'arbre i de calaixos que feiem. Oracions interminables. Havies de col·locar sa fulla en hortizontal perquè hi capigués, i tot i així, a vegades sa fua no bastava. Què feies, idò? Agafaves un poc de celo i afarraves sa fulla. Molt cutre, però és cert.
No va ser fins que vaig entrar a s'universitat, que vaig començar a fer anàlisi des discurs, bé, en dues paraules: lingüística textual. Vam començar a estudiar sa coherència i coherència d'un text, ets actes de parla., etc. Era un enfocament més comunicatiu. Vaig estudiar sa tipologia textual i es gèneres.
És molt difícil dir amb quina teoria lingüística me sent més còmode com a aprenent o amb quina he après més. Més que res, perquè amb totes he après. Sa Gramàstica Tradicional m'ha influït molt. D'aquí que pensi que és molt important en s'aprenentatge de llengües estudiar sa gramàtica. Potser, memoritzant es temps verbals, posem per cas, no és sa millor opció que hi ha, però crec que és important saber sa gramàtica. Ja sé que ses classes de gramàtica solen ser ses més avorrides, però són en el fons ses més útils. Si no saps com construir una frase, no podràs comunicar-te.
Ara bé, no estic dient que sa gramàtica tradicional sigui sa millor teoria lingüística, simplement que ha sigut important per a mi i amb sa que he après molt.
D'altra banda, consider que és igual d'important sa lingüística textual. Però pens que sa millor manera d'aprendre una llengua és aquella en què es combinen totes ses teories perquè, d'aquesta manera es cobreixen tots ets àmbits de coneixement de sa llengua.
S'alemany i, en definitiva, aquelles llengües que tenen una sintaxi molt fixada, crec que són ses que tenen tradicions metodològiques més tradicionals perquè s'ensenyament es centra molt amb sa gramàtica i sa sintaxi. Record com com em va costar aprendre ses declinacions i es casos de s'alemany!!! Tard o d'hora un es troba amb què ha d'aprendre sa gramàtica.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Juana, jo també m'havia d'aprendre el paradigma verbal dels verbs sencers, tant en català com en castellà. I després em feien exàmens de verbs, no et pensis que ets l'única! jajaja és més, encara a batxillerat una de les preguntes de l'examen de català solia ser dir tres o quatre temps verbals de verbs diferents. No acostumava a valer gaire spunts aquesta pregunta (com a molt 3 o 4 sobre 40, però almenys ja te'ls podies assegurar si t'ho havies après bé durant l'ESO).
Estic d'acord amb tu que la gramàtica és essencial per aprendre bé una llengua, pe`ro jo penso que en els primers estadis de l'aprenentatge s'hauria d'aprofundir més en desenvolupar les habilitats comunicatives orals, ja que després a mida que vas sabent més gramàtica, la vergonya i la por a parlar malament va guanyant terreny a la desimboltura en la comunicació oral.
És per això que penso que una combinació de teories és la millor manera d'aprendre una llengua: simplement agafant el que cada docent consideri que és el millor de cadascuna.
Publicar un comentario