Què és el que me posa més nerviosa en un examen? Què faig per controlar-ho?
Ja de per si, sóc una al·lota moooooolt nerviosa. Des de sempre que no puc estar quieta o aturada. De fet, quan estic dreta, segur que heu notat, que no estic aturada, com si estés ballant. Aquesta mania és tal, que un dia sa meua àvia me va dir: "Està quieta i ves alerta que si no ho fas, te treuran un mal nom" (és el que té viure a un poblet). Per sort, crec que ho he controlat bastant i no tinc cap mal nom (que jo sàpiga). "A lo que íbamos", que no m'agrada fer cap examen. No aguant sa pressió d'un examen. A més, moltes vegades amb un examen no demostres tot allò que saps. Per exemple, a sa universitat, hem fet molts exàmens de traducció sense diccionari!! No ho entenc. Si un examen vol simular una situació real en què t'encarreguen fer una traducció, hauria de ser amb diccionaris. A sa vida real, es traductor o sa traductora té as seu abast tots es recursos que necessita per fer una bona traducció. Amb un examen així, no pots demostrar que ets un bon/a traductor/a.
D'altra banda, sóc de ses que necessita repasar-ho tot cinc minuts abans de fer s'examen. No puc estar sense repasar. No ho puc evitar. Hi ha qui es dia abans no estudia. Però Jo no puc. Tenc sa necessitat d'estudiar. Així estic un poquet més tranquil·la. Ara bé, allò que realment me posa nerviosa és comentar després de s'examen ses nostres respostes. No ho suport.
Què faig per controlar es nervis? Idò, intent estar tota sola fins s'hora de s'examen. Respir profundament i pens que ho puc fer bé. Què original!
Sincerament, crec que no som gens bona fent exàmens de llengües i no sé ben bé per què, però és així. Ses preguntes que me van pitjor són ses de "multiple choice". Normalment, aquestes preguntes estan fetes amb mala llet per veure si ets estudiants hi cauen o no. I, efectivament, jo en som un d'aquests.
Secret per ser millors en ets exàmens de llengües.
Sa veritat és que no en tenc cap. Simplement, estudiar. Sense estudiar és molt difícil aprovar un examen (però no impossible!).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
quina gràcia això de comentar les respostes després de l'examen. Jo normalment ho faig, però només quan surto de l'examen amb la sensació que ho he fet bé. Per això entenc que no t'agradi fer-ho. Quan surto decepcionat i convençut que no ho he fet bé, no puc suportar parlar de les respostes amb els altres!
A mi em va bé respassar les respostes un cop fet l'examen per sentir-me més tranquil i suportar millor l'espera de la nota. La veritat és que no puc evitar pensar-hi un cop surto de l'aula, però crec que és millor fer-ho en solitari, a casa i sense posar a ningú nerviós.
Saps què vaig fer després del meu 1r examen de la teòrica del carnet de conduir? Vaig suspendre per només un error, 5 en lloc dels 4 permesos. Vaig arribar a casa i vaig reescriure gairebé tot l'examen sencer! Vaig quedar tan traumatitzat que vaig ser capaç de recordar pràcticament totes les preguntes. Després vaig anar a la classe de la tarda a l'autoescola i em vaig tornar a posar a estudiar. No vaig aprendre gairebé res que no sabés ja abans de fer l'exàmen per 2n cop, així que el primer vaig suspendre perquè estava 100% nerviós.
Ja veus que els nervis no serveixen per a res...
Jo en canvi tinc una necessitat brutal de consultar totes les respostes després de fer un examen. S'ha de dir que com que normalment surto l'última de fer un examen poques vegades ho comento amb vosaltres perquè o bé ja n'heu parlat o esteu tan distesos que és una llàstima tornar-vos a ofuscar amb l'examen, però a mi em passa com al Pere amb l'examen teòric de conduir. Arribo a casa i em torno a apuntar en un full totes les preguntes de l'examen, després consulto el apunts i comparo: què és el que he posat i què és el que hi falta. I ja per últim m'intento autoavaluar.
No sé si això és bo o és dolent, però m'ajuda a saber més o menys com m'ha anat l'examen. Tampoc és que m'ajudi a tranquil·litzar-me, i menys encara quan l'examen m'ha anat malament, simplement necessito fer-ho. He de dir, però, que normalment em puntuo més baix jo que el professor. Sempre intento ser força exigent amb mi mateixa quan m'intento autoavaluar a casa, així no m'enduc sorpreses desagradables quan rebo la nota de l'examen.
Una altra cosa que acostumava a fer al batxillerat i l'ESO quan em repartien els exàmens era mirar-me'ls de dalt a baix, independentment de si els havia fet bé o malament. Intentava veure quins havien estat els meus errors i me'ls mirava i els analitzava durant força estona per no tornar-los a repetir més. Amb els encerts que jo dubtava que hagués fet bé també feia el mateix. En arribar a la universitat, això ja no ho vaig poder fer més i la veritat no em va agradar gens que no poguéssim veure els exàmens si no era passant pel despatx del professor. Sé que potser són manies, però us ben asseguro que formava part del meu aprenentatge, la revisió d'exàmens!
Publicar un comentario