Avui, sobre professors/es

Fuuuuuuuuu, qui ha estat es meu millor professor/a de llengües que he tingut mai? Trob que és una pregunta difícil de respondre. No n'estic segura, però record molt bé sa primera professora que vaig tenir a s'acadèmia d'anglès. Era una professora que s'estima sa llengua i que li encanta sa feina que fa, i açò ho transmetia as seus alumnes. Puc dir que era (perdó, és) professora d'anglès per vocació. Disfrutava fent classe. Aço ets alumnes ho veuen. Com que disfrutava ensenyant, feia que as alumnes també disfutesin aprenent. Eren unes classes molt amenes i interactives. De sa mateixa manera que es veu quan un professor/a està de mal humor o no té es millor dia, també es nota si li agrada o no allò que està fent.

Un altre professor de llengües molt bo que vaig tenir, no sé si es millor o que, va ser es de llatí i grec que vaig tenir durant es batxillerat. Per què dic que va ser molt bo? D'una banda, perquè no es va limitar a mostrar-nos ses declinacions d'aquestes llengües mortes, sinó que també mus explicava coses relacionades amb sa cultura i amb sa mitologia greca. De l'altra, també ens feia llegir llibres clàssic d'Homer, per exemple. Sa cultura té un paper molt important en s'aprenentatge de llengües. No es pot deixar de banda. Quan aprens una llengua, aprens també sa cultura des país que parla aquella llengua que estàs aprenent.

De professors/es dolents/es de llengües, crec que n'he tingut uns quants, però sa veritat és que no ho record. Sa meua memòria és selectiva i només m'enrecord des millors professors que he tingut, si més no, des bons professors.

Val a dir, però, que n'he tingut més de bons que de dolents.