Ara vos xerraré d'ets exàmens més llargs que he fet mai: els de s'EOI. Quan feia segon de batxiller, me vaig presentar a s'examen de nivell elemental d'anglès. En total s'examen durava 4 hores. Hi havia una prova de llengua escrita. Havia d'escriure dos textos (1h/per redacció). Després hi havia una part de comprensió lectora. Eren dos o tres textos i havies de contestar unes preguntes. Gairebé totes eren de triar s'opció correcta. I, sa prova de comprensió oral. El mateix, veies un parell de fragments d'un vídeo (eren ses notícies) i havies de contestar a,b ó c. Sa prova d'expressió oral, la vaig fer un altre dia. A sa prova d'oral, havies d'escollir una fotografia a l'atzar, sense veure-la. Et donaven 5 minuts perquè pensesis un poc i, després, l'havies de descriure. A continuació, mantenies una conversa amb s'examinador.
Ara farà dos anys, me vaig presentar a s'examen elemental d'alemany. La prova era exactament igual que la d'anglès, però el doble de difícil. Vaig sortir d'aquell examen, amb el cap a punt d'explotar. No podia més. Es mateix any, també vaig fer sa prova d'anglès de cinquè. Aquesta vegada, sa prova oral era una mica diferent. A sa prova de tercer, s'oral es fa individualment, un estudiant rere l'altre. En aquesta ocasió, es feia en grups de 4. Me vaig posar molt nerviosa perquè veia que ets altres parlaven amb una fluïdesa que jo no tenia.
Bé, pensava que no aprovaria sa prova d'alemany, però sa d'anglès pensava que sí. As final, va ser tot al contrari. Vaig aprovar per pèls sa prova d'alemany i per 3 punts no vaig aprovar sa d'anglès. Tenia un 62 i havia de treure un 65! No sabeu sa ràbia que fa açò.
No us passa a voltros que feu un examen i sortiu convençuts que aprovareu i resulta que no us ha anat tan bé com us esperàveu? I viceversa. Creieu que us ha anat malament un examen i as final heu aprovat i amb bona nota?
S'examen més injust? Ara no se m'acut. Injust no sé, però exàmens en què es professor o professora s'hagi passar tres pobles sí. Però, d'aquests exàmens, no m'agrada recordar-me.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Jo també tinc aquestes sensacions. Ja no hi confio en sortir d'un examen amb una bona sensació i penso que ha de ser una mala senyal. M'he endut més d'una sorpresa amb moltíssims exàmens: notes més altes i també més baixes del que m'esperava. I és que la puntuació d'un examen no depén només del que saps i del que saps fer. Hi intervenen molts altres factors: el punt de vista del professor, el seu grau d'exigència, els nervis i la seguretat de l'estudiant i la seva capacitat per vendre allò que ha escrit com si fos la veritat més gran del món sense que soni pretenciós ni que se't noti el llautó si en realitat no tens ni idea del que estàs escrivint.
A vegades, treure una bona nota, o simplement aprovar un examen, pot ser tot un art.
per cer, jo també he fet exàmens d'aquests tan llargs i t'asseguro que produeixen cefalees intenses. T'haurien d'informar dels efectes secundaris en el moment de la matrícula.
Publicar un comentario