Abans de donar es blog per acabat (del tot), volia fer una petita reflexió i un poc d'autocrítica sobre sa meua actitud davant d'aquesta assignatura. També donaré sa meua opinió personal sobre s'assignatura en general.
En un principi, no me va agradar sa idea de fer un blog personal per diverses raons: primer, perquè era una cosa totalment nova i no sabia ni com es feia per crear un blog; segon, no m'agrada açò d'escriure mails ni res per s'estil (sa gent que me coneix ja ho sap açò) i tercer, perquè no entenia quina relació hi ha entre s'experiència que he viscut i s'assignatura. Ara però, he vist que no era tan fàcil. Vaig haver de reflexionar molt per associar ses teories amb sa pràctica que jo he rebut.
Ara, puc dir que ha servit d'alguna cosa, perquè no hi ha res que me faci més ràbia que perdre es temps fent alguna cosa que no val la pena. Es temps és massa valiós com per anar perdent-lo.
Sa meua actitud davant aquesta assignatura? Sense cap mena de dubte no ha sigut sa millor actitud per encarar aquesta assignatura. Ho sé, mea culpa. Reconec que quan vaig veure que si lectures, que si fòrums de lectures, que si cafeteria, perduts i retrobats, blog, wikis me vaig marejar. No pot ser que haguem de fer tantes coses!!
En fi, sé que sonarà a excusa o a tòpic, però no ho és (almeny no preten ser-ho) m'agradaria haver tingut més temps físic, real per poder fer-ho tot. Però s'ha de ser realista, es dia té 24h i no més. Tant de bo n'hagués tingut més! I encara he de fer mil i una coses (com tothom). No he pogut dedicar-me as 100% a aquesta assignatura.
Tot i així, crec que no ho he fet tant malament. Falta d'organització? Pot ser sí.
lunes, 18 de junio de 2007
Se veu, se sent, Sant Joan està present!!!
Davallada de la Mola,
davallada de Maó,
hem vingut a Ciutadella
al·lotes per veurer-vos.
Venim a passar ses festes,
ses festes de Sant Joan,
i a nes Caragol des Born
ses avellanes volaran.
I després des caragol,
ens anirem a nes pla,
i veurem en Xec "Ses mosques"
quan de bots li fa donar.
TATATERO TATUM, TATATERO TATUM,
TATATERO TATERO TATERO TATUM
TARARARRARAAAA, TARARARARARARA,
TARARARARARA, TARARARARA ...
No m'he tornat boja ni res per l'estil, no penseu, eh?
És que Sant Joan està tan a prop, que estic mooooolt nerviosa!
Me'n vaig dissabte a caseta a passar-ho moooooolt béeeee!!!!
No en volem cap que no estigui borratxo,
no en volem cap que no estigui ben gat,
volem volem volem
ses festes de Sant Joan
tiruri pom pom,
ses festes de Sant Joan
davallada de Maó,
hem vingut a Ciutadella
al·lotes per veurer-vos.
Venim a passar ses festes,
ses festes de Sant Joan,
i a nes Caragol des Born
ses avellanes volaran.
I després des caragol,
ens anirem a nes pla,
i veurem en Xec "Ses mosques"
quan de bots li fa donar.
TATATERO TATUM, TATATERO TATUM,
TATATERO TATERO TATERO TATUM
TARARARRARAAAA, TARARARARARARA,
TARARARARARA, TARARARARA ...
No m'he tornat boja ni res per l'estil, no penseu, eh?
És que Sant Joan està tan a prop, que estic mooooolt nerviosa!
Me'n vaig dissabte a caseta a passar-ho moooooolt béeeee!!!!
No en volem cap que no estigui borratxo,
no en volem cap que no estigui ben gat,
volem volem volem
ses festes de Sant Joan
tiruri pom pom,
ses festes de Sant Joan
domingo, 17 de junio de 2007
Açò s'acaba!
Açò s'acaba! Després de sa marató d'avui, només me queda dir una cosa:
"Colorín, colorado, este blog se ha acabado" (de moment).
To be continued...
Ànims per a tothom!!!
"Colorín, colorado, este blog se ha acabado" (de moment).
To be continued...
Ànims per a tothom!!!
Nervis davant un examen
Què és el que me posa més nerviosa en un examen? Què faig per controlar-ho?
Ja de per si, sóc una al·lota moooooolt nerviosa. Des de sempre que no puc estar quieta o aturada. De fet, quan estic dreta, segur que heu notat, que no estic aturada, com si estés ballant. Aquesta mania és tal, que un dia sa meua àvia me va dir: "Està quieta i ves alerta que si no ho fas, te treuran un mal nom" (és el que té viure a un poblet). Per sort, crec que ho he controlat bastant i no tinc cap mal nom (que jo sàpiga). "A lo que íbamos", que no m'agrada fer cap examen. No aguant sa pressió d'un examen. A més, moltes vegades amb un examen no demostres tot allò que saps. Per exemple, a sa universitat, hem fet molts exàmens de traducció sense diccionari!! No ho entenc. Si un examen vol simular una situació real en què t'encarreguen fer una traducció, hauria de ser amb diccionaris. A sa vida real, es traductor o sa traductora té as seu abast tots es recursos que necessita per fer una bona traducció. Amb un examen així, no pots demostrar que ets un bon/a traductor/a.
D'altra banda, sóc de ses que necessita repasar-ho tot cinc minuts abans de fer s'examen. No puc estar sense repasar. No ho puc evitar. Hi ha qui es dia abans no estudia. Però Jo no puc. Tenc sa necessitat d'estudiar. Així estic un poquet més tranquil·la. Ara bé, allò que realment me posa nerviosa és comentar després de s'examen ses nostres respostes. No ho suport.
Què faig per controlar es nervis? Idò, intent estar tota sola fins s'hora de s'examen. Respir profundament i pens que ho puc fer bé. Què original!
Sincerament, crec que no som gens bona fent exàmens de llengües i no sé ben bé per què, però és així. Ses preguntes que me van pitjor són ses de "multiple choice". Normalment, aquestes preguntes estan fetes amb mala llet per veure si ets estudiants hi cauen o no. I, efectivament, jo en som un d'aquests.
Secret per ser millors en ets exàmens de llengües.
Sa veritat és que no en tenc cap. Simplement, estudiar. Sense estudiar és molt difícil aprovar un examen (però no impossible!).
Ja de per si, sóc una al·lota moooooolt nerviosa. Des de sempre que no puc estar quieta o aturada. De fet, quan estic dreta, segur que heu notat, que no estic aturada, com si estés ballant. Aquesta mania és tal, que un dia sa meua àvia me va dir: "Està quieta i ves alerta que si no ho fas, te treuran un mal nom" (és el que té viure a un poblet). Per sort, crec que ho he controlat bastant i no tinc cap mal nom (que jo sàpiga). "A lo que íbamos", que no m'agrada fer cap examen. No aguant sa pressió d'un examen. A més, moltes vegades amb un examen no demostres tot allò que saps. Per exemple, a sa universitat, hem fet molts exàmens de traducció sense diccionari!! No ho entenc. Si un examen vol simular una situació real en què t'encarreguen fer una traducció, hauria de ser amb diccionaris. A sa vida real, es traductor o sa traductora té as seu abast tots es recursos que necessita per fer una bona traducció. Amb un examen així, no pots demostrar que ets un bon/a traductor/a.
D'altra banda, sóc de ses que necessita repasar-ho tot cinc minuts abans de fer s'examen. No puc estar sense repasar. No ho puc evitar. Hi ha qui es dia abans no estudia. Però Jo no puc. Tenc sa necessitat d'estudiar. Així estic un poquet més tranquil·la. Ara bé, allò que realment me posa nerviosa és comentar després de s'examen ses nostres respostes. No ho suport.
Què faig per controlar es nervis? Idò, intent estar tota sola fins s'hora de s'examen. Respir profundament i pens que ho puc fer bé. Què original!
Sincerament, crec que no som gens bona fent exàmens de llengües i no sé ben bé per què, però és així. Ses preguntes que me van pitjor són ses de "multiple choice". Normalment, aquestes preguntes estan fetes amb mala llet per veure si ets estudiants hi cauen o no. I, efectivament, jo en som un d'aquests.
Secret per ser millors en ets exàmens de llengües.
Sa veritat és que no en tenc cap. Simplement, estudiar. Sense estudiar és molt difícil aprovar un examen (però no impossible!).
I més exàmens...
Ara vos xerraré d'ets exàmens més llargs que he fet mai: els de s'EOI. Quan feia segon de batxiller, me vaig presentar a s'examen de nivell elemental d'anglès. En total s'examen durava 4 hores. Hi havia una prova de llengua escrita. Havia d'escriure dos textos (1h/per redacció). Després hi havia una part de comprensió lectora. Eren dos o tres textos i havies de contestar unes preguntes. Gairebé totes eren de triar s'opció correcta. I, sa prova de comprensió oral. El mateix, veies un parell de fragments d'un vídeo (eren ses notícies) i havies de contestar a,b ó c. Sa prova d'expressió oral, la vaig fer un altre dia. A sa prova d'oral, havies d'escollir una fotografia a l'atzar, sense veure-la. Et donaven 5 minuts perquè pensesis un poc i, després, l'havies de descriure. A continuació, mantenies una conversa amb s'examinador.
Ara farà dos anys, me vaig presentar a s'examen elemental d'alemany. La prova era exactament igual que la d'anglès, però el doble de difícil. Vaig sortir d'aquell examen, amb el cap a punt d'explotar. No podia més. Es mateix any, també vaig fer sa prova d'anglès de cinquè. Aquesta vegada, sa prova oral era una mica diferent. A sa prova de tercer, s'oral es fa individualment, un estudiant rere l'altre. En aquesta ocasió, es feia en grups de 4. Me vaig posar molt nerviosa perquè veia que ets altres parlaven amb una fluïdesa que jo no tenia.
Bé, pensava que no aprovaria sa prova d'alemany, però sa d'anglès pensava que sí. As final, va ser tot al contrari. Vaig aprovar per pèls sa prova d'alemany i per 3 punts no vaig aprovar sa d'anglès. Tenia un 62 i havia de treure un 65! No sabeu sa ràbia que fa açò.
No us passa a voltros que feu un examen i sortiu convençuts que aprovareu i resulta que no us ha anat tan bé com us esperàveu? I viceversa. Creieu que us ha anat malament un examen i as final heu aprovat i amb bona nota?
S'examen més injust? Ara no se m'acut. Injust no sé, però exàmens en què es professor o professora s'hagi passar tres pobles sí. Però, d'aquests exàmens, no m'agrada recordar-me.
Ara farà dos anys, me vaig presentar a s'examen elemental d'alemany. La prova era exactament igual que la d'anglès, però el doble de difícil. Vaig sortir d'aquell examen, amb el cap a punt d'explotar. No podia més. Es mateix any, també vaig fer sa prova d'anglès de cinquè. Aquesta vegada, sa prova oral era una mica diferent. A sa prova de tercer, s'oral es fa individualment, un estudiant rere l'altre. En aquesta ocasió, es feia en grups de 4. Me vaig posar molt nerviosa perquè veia que ets altres parlaven amb una fluïdesa que jo no tenia.
Bé, pensava que no aprovaria sa prova d'alemany, però sa d'anglès pensava que sí. As final, va ser tot al contrari. Vaig aprovar per pèls sa prova d'alemany i per 3 punts no vaig aprovar sa d'anglès. Tenia un 62 i havia de treure un 65! No sabeu sa ràbia que fa açò.
No us passa a voltros que feu un examen i sortiu convençuts que aprovareu i resulta que no us ha anat tan bé com us esperàveu? I viceversa. Creieu que us ha anat malament un examen i as final heu aprovat i amb bona nota?
S'examen més injust? Ara no se m'acut. Injust no sé, però exàmens en què es professor o professora s'hagi passar tres pobles sí. Però, d'aquests exàmens, no m'agrada recordar-me.
Exàmens, quin horror!!!
D'exàmens, n'he tingut que fer uns quants. I, sa veritat, és que NO m'agraden gens. Me pos tan nerviosa que més d'una vegada ets nirvis m'han traïcionat. Però amb ets anys i amb s'experiència de fer exàmens, un aprèn a controlar-los.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos com vaig viure ses proves d'accés de sa universitat per poder entrar a Traducció i Interpretació. Abans de res, val a dir que vaig fer ni més ni menys que 4 proves d'accés (dues a aquesta casa i dues a la UAB). Segur que us demanau i per què 4? Idò bé, per unes quantes raons. Primera: perquè confio poc amb jo mateixa i pensava que no passaria sa prova. Segona: perquè no sabia a quina universitat anar. Tercera i darrera: perquè no sabia quina lleng B triar, anglès o alemany? Així, vaig pensar: "Fes ses proves i ja triaràs quan surtin resultat. Sa que aprovis serà sa que triaràs". Molt bé, no me va servir de gaire fer tantes proves perquè, as final, les vaig passar totes!
Record que vam fer ses proves abans de sa selectivitat. Vaig venir un parell de dies a posta pr fer ses proves i sé que vaig portar ets apunts d'història i de català per estudiar, però òbviament, no es de vaig ni tocar, ni treure de sa maleta.
1r dia: Examen anglès a la UAB.
Feia moltíssima calor. Sa meua cunyada m'hi havia de portar en cotxe. Resulta que hi va haver un embós de cotxes. Ala, de ple a l'embós. No podíem anar per endavant ni per endarrere. Es temps corria. Ja feia tard. M'anava possant nerviosa per moments. Per fi, vaig arribar a sa universitat. De sa nerviada que vaig agafar, em van entrar unes ganes loques d'anar as lavabo. Ja m'ahvien cridat dues vegades. No tenia temps. Vaig entrar a s'aula, una aula plena de gent, moltíssima gent. Tothom ja assegut amb es full d'examen. Només hi havia una cadira buida, davant de tot, "como no". Però, quina cadira! Una cadira d'aquelles per recolzar per a esquerrans. I jo sóc dretana! Això no és tot. Tenia ets sol de ple a sa meua cara. I amb unes ganes d'anar a fer un riu increïbles! Situació fatal per fer examen. No me podia concentrar. Encara no sé com la vaig poder passar, aquella prova. Era una prova de coneixement d'anglès.
2n dia: Examen alemany a la UAB
Examen fatídic! El vaig trobar tant difícil! Sa part de vocabulari, fatal!
3r dia: Examen alemany a sa Pompeu
Si es de s'Autònoma va ser fatídic, aquest va ser...
Mira, quan van posar sa conferència en vídeo, vaig pensar: "Aixeca't i marxa d'aquí. Què estàs fent aquí?" La van posar dues vegades. Sa primera vegada, veia a tothom que agafava apunts per després poder fer un resum en català o castellà. No vaig apuntar res. Encara més nerviosa. Me vaig tranquilitzar i vaig intentar captar paraules "sueltes". Vaig deduir es tema a partir de ses quatre paraules que vaig saber identificar. Molt bé, se'm demanava un text en català i/o catellà coherent i cohesionat. Açò és lo que vaig fer. Record que era un text sobre malalties. I vaig aprovar! Supos que perquè hi havia més places que gent que es presentava a sa prova. Després, havíem d'escriure una carta en alemany. Crec que açò és lo que me va anr millor, perquè es dia abans, havia estat practicant redaccions.
4t dia: Examen d'anglès a sa Pompeu
Moltíssima gent. Si no record malament, unes 200 persones i només 90 places. Tenia clar que era molt difícil passar-la. Però me vaig posar molt contenta en sentir es senyor John Beattie perquè l'entenia. No m'ho podia creure! Després de s'examen d'alemany, estava molt aixefada. I, aquesta prova em va animar molt.
Sempre recordaré es dia en què van sortir es resultats: apte/no apte. Treballava en aquella època en una gelateria i sa meua germana i ma mare s'ho havien de mirar per Internet. Van arribar allà i me diuen:"Mira, Juana, que no ets apte. No has superat cap prova". I vaig dir: "Ja m'ho pensava." Van i me diuen: "És broma, que les has passat totes". No m'ho creia. Ho havia de veure amb es meus propis ulls. Ja els hi val sa brometa que me van fer.
Van ser uns exàmens molt importants per a jo, perquè era lo que volia estudiar. Des de 3r D'ESO tenia clar que volia estudiar Traducció.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos com vaig viure ses proves d'accés de sa universitat per poder entrar a Traducció i Interpretació. Abans de res, val a dir que vaig fer ni més ni menys que 4 proves d'accés (dues a aquesta casa i dues a la UAB). Segur que us demanau i per què 4? Idò bé, per unes quantes raons. Primera: perquè confio poc amb jo mateixa i pensava que no passaria sa prova. Segona: perquè no sabia a quina universitat anar. Tercera i darrera: perquè no sabia quina lleng B triar, anglès o alemany? Així, vaig pensar: "Fes ses proves i ja triaràs quan surtin resultat. Sa que aprovis serà sa que triaràs". Molt bé, no me va servir de gaire fer tantes proves perquè, as final, les vaig passar totes!
Record que vam fer ses proves abans de sa selectivitat. Vaig venir un parell de dies a posta pr fer ses proves i sé que vaig portar ets apunts d'història i de català per estudiar, però òbviament, no es de vaig ni tocar, ni treure de sa maleta.
1r dia: Examen anglès a la UAB.
Feia moltíssima calor. Sa meua cunyada m'hi havia de portar en cotxe. Resulta que hi va haver un embós de cotxes. Ala, de ple a l'embós. No podíem anar per endavant ni per endarrere. Es temps corria. Ja feia tard. M'anava possant nerviosa per moments. Per fi, vaig arribar a sa universitat. De sa nerviada que vaig agafar, em van entrar unes ganes loques d'anar as lavabo. Ja m'ahvien cridat dues vegades. No tenia temps. Vaig entrar a s'aula, una aula plena de gent, moltíssima gent. Tothom ja assegut amb es full d'examen. Només hi havia una cadira buida, davant de tot, "como no". Però, quina cadira! Una cadira d'aquelles per recolzar per a esquerrans. I jo sóc dretana! Això no és tot. Tenia ets sol de ple a sa meua cara. I amb unes ganes d'anar a fer un riu increïbles! Situació fatal per fer examen. No me podia concentrar. Encara no sé com la vaig poder passar, aquella prova. Era una prova de coneixement d'anglès.
2n dia: Examen alemany a la UAB
Examen fatídic! El vaig trobar tant difícil! Sa part de vocabulari, fatal!
3r dia: Examen alemany a sa Pompeu
Si es de s'Autònoma va ser fatídic, aquest va ser...
Mira, quan van posar sa conferència en vídeo, vaig pensar: "Aixeca't i marxa d'aquí. Què estàs fent aquí?" La van posar dues vegades. Sa primera vegada, veia a tothom que agafava apunts per després poder fer un resum en català o castellà. No vaig apuntar res. Encara més nerviosa. Me vaig tranquilitzar i vaig intentar captar paraules "sueltes". Vaig deduir es tema a partir de ses quatre paraules que vaig saber identificar. Molt bé, se'm demanava un text en català i/o catellà coherent i cohesionat. Açò és lo que vaig fer. Record que era un text sobre malalties. I vaig aprovar! Supos que perquè hi havia més places que gent que es presentava a sa prova. Després, havíem d'escriure una carta en alemany. Crec que açò és lo que me va anr millor, perquè es dia abans, havia estat practicant redaccions.
4t dia: Examen d'anglès a sa Pompeu
Moltíssima gent. Si no record malament, unes 200 persones i només 90 places. Tenia clar que era molt difícil passar-la. Però me vaig posar molt contenta en sentir es senyor John Beattie perquè l'entenia. No m'ho podia creure! Després de s'examen d'alemany, estava molt aixefada. I, aquesta prova em va animar molt.
Sempre recordaré es dia en què van sortir es resultats: apte/no apte. Treballava en aquella època en una gelateria i sa meua germana i ma mare s'ho havien de mirar per Internet. Van arribar allà i me diuen:"Mira, Juana, que no ets apte. No has superat cap prova". I vaig dir: "Ja m'ho pensava." Van i me diuen: "És broma, que les has passat totes". No m'ho creia. Ho havia de veure amb es meus propis ulls. Ja els hi val sa brometa que me van fer.
Van ser uns exàmens molt importants per a jo, perquè era lo que volia estudiar. Des de 3r D'ESO tenia clar que volia estudiar Traducció.
Horaris, de matí o tarda?
Sense cap mena de dubte, per a jo és millor fer classe as matí. Sempre he dit que jo sóc més de dia. Hi ha gent que "funciona" o rendeix més de nit, i n'hi ha que "funciona" més de dia. Jo sóc de dia. Supos que com que sempre he anat a classe dematí, ja em vaig acostumar així.
As capvespre, quan ja són les 8 o així, jo ja estic tant cansada que no rendesc igual. En canvi, as matí a jo no m'acosta gens aixecar-me d'hora per anar a classe o per fer algo. Estic descansada i amb ganes de començar bé as dia. Açò sí, abans de res, es cafè amb llet! Si no me prenc es cafè, puc estar de mal humor tot es dia. Jo as vespre ja estic saturada i ja no m'entra res. Puc estar llegint sa mateixa pàgina diverses vegades, que no me'n don compte. És molt fort, eh? Arriba un moment que estic cansada mentalment (Rodolí! jajaja)
Quan vam començar s'horari de fer classes es capvespre, va ser mortal. Me va costar tant adaptar-m'hi. No vos ho podeu imaginar!! Què trobes tu anar a classe a les 3 des capvespre amb es mos encara a sa boca? No pot ser, on s'ha vist!!! Hauria d'estar totalment prohibit!!! Aquestes hores són per fer es xubec (migdiada). A jo que m'encanta fer migdiades...
Ara, ja m'he acostumat. Quin remei, no? No m'hi quedava cap altra alternativa. Es matí, es fa molt més curt quan tens classe as capvespre. Anant a classe es matí, aprofites més es dia. Però, crec que tot es qüestió d'organització!
Ja que, com he dit, no m'acosta aixecar-me d'hora, em puc organitzar bé i aprofitar tot es matí.
Però si fos per jo, triaria fer classe as matí. Però, com que jo no ho puc triar, mus hem de conformar i acostumar!
Home, si pogués triar s'horari, allò que faria seria triar jornada seguida, de 10 a 15, per exemple. Però mai de la vida, triaria aquest horari que tenim es que feim sa doble titulació. Mira, es trimestre passat, hi havia dies que tenia classe a les 9 i després fins a les 17h no tornava a tenir classe. D'altres dies, tenia una o dues hores lliures entre una classe i s'altra. Així, sí que perdíem temps. Són hores mortes. Jo, per exemple, no me convé gens anar-me'n a dinar a casa i deprés tornar a sa universitat. Primera, perquè visc un poc enfora i, segona, perquè és un pal (així de clar!). És un pal fer tants de viatges amb metro (tot es dia amunt i avall). Açò sí que es perdre es temps!
Però as metro, es pot fer moltes coses. Llegir, estudiar, escoltar música... Jo normalment llegesc es diari o alguna novel·la. Sempre estic llegint novel·les. No sé, és una manera de desconnectar de sa universitat.
Des d'aquí vull reivindicar que facin uns horaris més quadrats, que siguin o tots de tarda, o tots de matí i que per favor, no possin ets exàmens a les 16h des capvespre, si us plau!!!
Ets exàmens serà un altre tema que comentaré en una altra entrada des blog.
M'he oblidat de contestar una pregunta molt pertinent relacionada amb ets horaris i es dies de classe. Preferesc tenir classe tots es dies o, com a molt, amb un dia lliure, si pot ser entre setmana (dimecres mateix). Si vaig a classe cada dia, adopt sa rutina d'aixecar-me sempre a sa mateixa hora, de dinar quasi sempre a les 13:30. Però tenir classe un dia o dos a sa setmana és per a jo pitjor, perquè ja no segueixes sa rutina i vas deixant ses coses per més endavant (tinc deures, però ja els faré, encara tenc una setmana!!).
Quan tens classe cada dia, vas fent es deures un dia per s'altre. I per què he dit que millor es dimecres com a dia lliure? Sa setmana pot resultar moooolt llarga, sobretot, en èpoques d'exàmens en què s'han d'entregar mil i un treballs i estudiar "a saco". Comença sa setmana es dilluns, fas mil hores de classe més treballs. Dimarts idem. Dimecres és es dia clau: lliure. Tens tot es dia per adelantar treballs, posar-te as dia de qualque assignatura, o simplement per descansar. Dijous una altra vegada, tot es dia a sa universitat. Divendres el mateix. Arriba divendres es vespre i estàs tant cansat o cansada de passar setmana que, que fas, anar a dormir. Dormir moooolt i descansar. Dissabte matí no poses es despertador i ja t'aixeques tard. Dissabte capvespre pot ser aprofites per fer coses no relacionades amb sa universitat, com ara fer net es pis o anar a fer sa compra. Es vespre surts a sopar o a fer una copa amb ets amics. Vas a dormir un poc més tard de lo normal. Diumenge t'aixeques tard i dines. Per a jo, es diumenge és es dia més avorrit de sa setmana. Com que estic avorrida, me pos a fer feina de sa uni (lo que fa s'avorriment!!). I dilluns, ja has recarregat ses piles per tornar a començar.
Açò és més o menys el que faig jo en èpoques d'exàmens. I Voltros, com us organitzeu o us organitzarieu?
No he tingut cap experiència d'un curs intensiu de llengües.
As capvespre, quan ja són les 8 o així, jo ja estic tant cansada que no rendesc igual. En canvi, as matí a jo no m'acosta gens aixecar-me d'hora per anar a classe o per fer algo. Estic descansada i amb ganes de començar bé as dia. Açò sí, abans de res, es cafè amb llet! Si no me prenc es cafè, puc estar de mal humor tot es dia. Jo as vespre ja estic saturada i ja no m'entra res. Puc estar llegint sa mateixa pàgina diverses vegades, que no me'n don compte. És molt fort, eh? Arriba un moment que estic cansada mentalment (Rodolí! jajaja)
Quan vam començar s'horari de fer classes es capvespre, va ser mortal. Me va costar tant adaptar-m'hi. No vos ho podeu imaginar!! Què trobes tu anar a classe a les 3 des capvespre amb es mos encara a sa boca? No pot ser, on s'ha vist!!! Hauria d'estar totalment prohibit!!! Aquestes hores són per fer es xubec (migdiada). A jo que m'encanta fer migdiades...
Ara, ja m'he acostumat. Quin remei, no? No m'hi quedava cap altra alternativa. Es matí, es fa molt més curt quan tens classe as capvespre. Anant a classe es matí, aprofites més es dia. Però, crec que tot es qüestió d'organització!
Ja que, com he dit, no m'acosta aixecar-me d'hora, em puc organitzar bé i aprofitar tot es matí.
Però si fos per jo, triaria fer classe as matí. Però, com que jo no ho puc triar, mus hem de conformar i acostumar!
Home, si pogués triar s'horari, allò que faria seria triar jornada seguida, de 10 a 15, per exemple. Però mai de la vida, triaria aquest horari que tenim es que feim sa doble titulació. Mira, es trimestre passat, hi havia dies que tenia classe a les 9 i després fins a les 17h no tornava a tenir classe. D'altres dies, tenia una o dues hores lliures entre una classe i s'altra. Així, sí que perdíem temps. Són hores mortes. Jo, per exemple, no me convé gens anar-me'n a dinar a casa i deprés tornar a sa universitat. Primera, perquè visc un poc enfora i, segona, perquè és un pal (així de clar!). És un pal fer tants de viatges amb metro (tot es dia amunt i avall). Açò sí que es perdre es temps!
Però as metro, es pot fer moltes coses. Llegir, estudiar, escoltar música... Jo normalment llegesc es diari o alguna novel·la. Sempre estic llegint novel·les. No sé, és una manera de desconnectar de sa universitat.
Des d'aquí vull reivindicar que facin uns horaris més quadrats, que siguin o tots de tarda, o tots de matí i que per favor, no possin ets exàmens a les 16h des capvespre, si us plau!!!
Ets exàmens serà un altre tema que comentaré en una altra entrada des blog.
M'he oblidat de contestar una pregunta molt pertinent relacionada amb ets horaris i es dies de classe. Preferesc tenir classe tots es dies o, com a molt, amb un dia lliure, si pot ser entre setmana (dimecres mateix). Si vaig a classe cada dia, adopt sa rutina d'aixecar-me sempre a sa mateixa hora, de dinar quasi sempre a les 13:30. Però tenir classe un dia o dos a sa setmana és per a jo pitjor, perquè ja no segueixes sa rutina i vas deixant ses coses per més endavant (tinc deures, però ja els faré, encara tenc una setmana!!).
Quan tens classe cada dia, vas fent es deures un dia per s'altre. I per què he dit que millor es dimecres com a dia lliure? Sa setmana pot resultar moooolt llarga, sobretot, en èpoques d'exàmens en què s'han d'entregar mil i un treballs i estudiar "a saco". Comença sa setmana es dilluns, fas mil hores de classe més treballs. Dimarts idem. Dimecres és es dia clau: lliure. Tens tot es dia per adelantar treballs, posar-te as dia de qualque assignatura, o simplement per descansar. Dijous una altra vegada, tot es dia a sa universitat. Divendres el mateix. Arriba divendres es vespre i estàs tant cansat o cansada de passar setmana que, que fas, anar a dormir. Dormir moooolt i descansar. Dissabte matí no poses es despertador i ja t'aixeques tard. Dissabte capvespre pot ser aprofites per fer coses no relacionades amb sa universitat, com ara fer net es pis o anar a fer sa compra. Es vespre surts a sopar o a fer una copa amb ets amics. Vas a dormir un poc més tard de lo normal. Diumenge t'aixeques tard i dines. Per a jo, es diumenge és es dia més avorrit de sa setmana. Com que estic avorrida, me pos a fer feina de sa uni (lo que fa s'avorriment!!). I dilluns, ja has recarregat ses piles per tornar a començar.
Açò és més o menys el que faig jo en èpoques d'exàmens. I Voltros, com us organitzeu o us organitzarieu?
No he tingut cap experiència d'un curs intensiu de llengües.
"Ante todo, buen rollo"
Segons sa meua experiència, és molt important sa relació amb es companys en un curs de llengua. Pens que té molta incidència en s'aprenentatge. Tenc comprovat que s'aprèn més i millor quan hi ha bon ambient dins s'aula.
Val a dir que jo sóc una persona bastant tímida que em cohibesc quan he de xerrar davant d'un públic. Idò, si conec es companys i hi ha bona relació, no hi ha cap problema. Me posaré nerviosa, sí, però me deixaré anar, és a dir, que me costarà menys parlar que si no conec es meus companys.
Record es primer any a s'EOI des meu poble. Vaig cursar primer d'alemany. Érem 20 persones més o menys. Tots més grans que jo. Bé, ho vaig passar fatal!!! No era capaç de dir una sola paraula. As final, com passa en tots es curs, es va "perdent" gent per as camí. Si es començament érem vint, as final érem sa meitat més o menys. A mesura que van passant ses setmanes, te relaciones amb es companys i perds sa vergonya, perquè cada vegada hi ha un poc més de confiança. S'any següent, vaig fer segon amb es mateixos companys, bé, amb es pocs que van sobreviure as primer contacte amb sa llengu alemanya. Es segon any, va ser totalment diferent. Disfrutava a classe. Ja no me sentia incòmoda. És més, tenia ganes d'anar a classe!!! Sí, si, molt fort!
Aquí, a sa universitat, hi ha molts dies que no tens ganes d'anar a classe, però només pes fet que veuràs es companys i amics, hi vas, o no, quedes directament as bar. És típic, jo ho faig, abans d'anar a classe, passar pes bar, a veure qui hi ha, i clar, allà s'hi troba tothom. És es punt de trobada i, on he passat més temps durant aquests 4 anys.
En definitiva, que quan et sents còmoda i a gust en una classe és quan realment t'ho passes bé aprenent.
Crec que aquests 4 anys he après molt, perquè sa relació amb es companys (ara són bons amics) ha estat sempre molt bona. Gràcies!
Val a dir que jo sóc una persona bastant tímida que em cohibesc quan he de xerrar davant d'un públic. Idò, si conec es companys i hi ha bona relació, no hi ha cap problema. Me posaré nerviosa, sí, però me deixaré anar, és a dir, que me costarà menys parlar que si no conec es meus companys.
Record es primer any a s'EOI des meu poble. Vaig cursar primer d'alemany. Érem 20 persones més o menys. Tots més grans que jo. Bé, ho vaig passar fatal!!! No era capaç de dir una sola paraula. As final, com passa en tots es curs, es va "perdent" gent per as camí. Si es començament érem vint, as final érem sa meitat més o menys. A mesura que van passant ses setmanes, te relaciones amb es companys i perds sa vergonya, perquè cada vegada hi ha un poc més de confiança. S'any següent, vaig fer segon amb es mateixos companys, bé, amb es pocs que van sobreviure as primer contacte amb sa llengu alemanya. Es segon any, va ser totalment diferent. Disfrutava a classe. Ja no me sentia incòmoda. És més, tenia ganes d'anar a classe!!! Sí, si, molt fort!
Aquí, a sa universitat, hi ha molts dies que no tens ganes d'anar a classe, però només pes fet que veuràs es companys i amics, hi vas, o no, quedes directament as bar. És típic, jo ho faig, abans d'anar a classe, passar pes bar, a veure qui hi ha, i clar, allà s'hi troba tothom. És es punt de trobada i, on he passat més temps durant aquests 4 anys.
En definitiva, que quan et sents còmoda i a gust en una classe és quan realment t'ho passes bé aprenent.
Crec que aquests 4 anys he après molt, perquè sa relació amb es companys (ara són bons amics) ha estat sempre molt bona. Gràcies!
S'aula més ben condicionada...
S'aula ideal per a jo és una aula més aviat petita, però tampoc massa. No es plan de sentir claustrofòbia! Ha de ser una aula amb un mobiliari senzill, una pissara, una televisió o un ordinador per si es vol practicar la comprensió oral i, òbviament, taules i cadires per as alumnes. Ses taules, sí que han de ser grosses. M'agrada tenir es meu espai i poder tenir sa taula plena de papers escampats.
A s'aula no ha de fer ni massa fred (com a s'aula d'interpretació, que sembla un congelador. S'altra dia, vam anar a interpretar i quan vam obrir sa porta, vam veure es vindres tots entelats. Increïble!!! Un fred!!!) ni massa calor. Sa temperatura ha de ser normal.
Tampoc m'agrada que se senti molt soroll de fora, perquè em desconcentr fàcilment.
Ses taules m'agrada que estiguin col·locades o en cercle o en quadrat, perquè poguem veure ses cares de tothom.
No sé, crec que no deman gaire. Més que l'aula en si, crec que hi ha altres coses més importants, com ara, que hi hagi "bon rotllo"entre es companys i professor.
A s'aula no ha de fer ni massa fred (com a s'aula d'interpretació, que sembla un congelador. S'altra dia, vam anar a interpretar i quan vam obrir sa porta, vam veure es vindres tots entelats. Increïble!!! Un fred!!!) ni massa calor. Sa temperatura ha de ser normal.
Tampoc m'agrada que se senti molt soroll de fora, perquè em desconcentr fàcilment.
Ses taules m'agrada que estiguin col·locades o en cercle o en quadrat, perquè poguem veure ses cares de tothom.
No sé, crec que no deman gaire. Més que l'aula en si, crec que hi ha altres coses més importants, com ara, que hi hagi "bon rotllo"entre es companys i professor.
Teories i més teories: ara, teories psicològiques
Un altre cop, crec que durant ses fases des meu aprentatge de llengües he passat per totes ses teories psicològiques que existeixen. Quan vaig començar a estudiar anglès, a primària, sa teoria psicològica que predominava era el coductisme. Record que havíem d'estudiar ses parts des cos humà. Sa professora assenyalava una part des cos, si l'encertaves, te donava un caramel. Al final de sa classe, tothom sortia amb ses mans plenes de caramels. Bé tothom no, sempre hi havia aquell alumne que marxava amb ses mans buides, pobret!!! S'aprenent tenia un paper molt passiu.
Sa teoria psicològica canviava a mesura que jo anava creixent. Vam passar del conductisme al cognitivisme. De més gran, ja tens més experiència i més coneixmenets del món i, ja es pot aplicar la teoria psicològica del cognitivisme en l'ensenyament de llengües. Qui no ha rebut aquell correu electrònic en què ses paraules estan mal escrites, desordenades i que està ple de metàtesis, però que, tot i això, el pots llegir i entendre bé el que diu. Això és perquè no llegim una paraula rera l'altra i, sobretot, perquè hem après a llegir.
Record aquelles "competicions" que feiem a classe d'anglès. Era un joc (segur que hi heu jugar alguna vegada) en què sa professora deia una paraula i havies de buscar un animal que començi per aquella lletra, menjar o beguda, país o ciutat, roba, etc. Qui acabava d'omplir totes ses graelles amb una paraula que comences amb aquella lletra deia: STOP! havíem de deixar d'escriure. Després se sumaven es punts i qui guanyava aconseguia més caramels que els altres. En aquest cas, es fomentava sa competició entre ets alumnes.
Com a aprenents, amb sa teoria que crec que me sent més a gust és l'humanisme, ja que té en compte ses necessitats personals dets alumnes, es dóna importància a sa confiança en un mateix, es crea una bona relació amb es companys/es i amb es professor/a també. Hi ha "bon rotllo" a s'aula. Així, jo, personalment, estic més motivada i predisposta a aprendre alguna cosa nova.
Sa teoria psicològica canviava a mesura que jo anava creixent. Vam passar del conductisme al cognitivisme. De més gran, ja tens més experiència i més coneixmenets del món i, ja es pot aplicar la teoria psicològica del cognitivisme en l'ensenyament de llengües. Qui no ha rebut aquell correu electrònic en què ses paraules estan mal escrites, desordenades i que està ple de metàtesis, però que, tot i això, el pots llegir i entendre bé el que diu. Això és perquè no llegim una paraula rera l'altra i, sobretot, perquè hem après a llegir.
Record aquelles "competicions" que feiem a classe d'anglès. Era un joc (segur que hi heu jugar alguna vegada) en què sa professora deia una paraula i havies de buscar un animal que començi per aquella lletra, menjar o beguda, país o ciutat, roba, etc. Qui acabava d'omplir totes ses graelles amb una paraula que comences amb aquella lletra deia: STOP! havíem de deixar d'escriure. Després se sumaven es punts i qui guanyava aconseguia més caramels que els altres. En aquest cas, es fomentava sa competició entre ets alumnes.
Com a aprenents, amb sa teoria que crec que me sent més a gust és l'humanisme, ja que té en compte ses necessitats personals dets alumnes, es dóna importància a sa confiança en un mateix, es crea una bona relació amb es companys/es i amb es professor/a també. Hi ha "bon rotllo" a s'aula. Així, jo, personalment, estic més motivada i predisposta a aprendre alguna cosa nova.
"Más vale tarde que nunca"
Com que jo som de ses que pensen que més val tard que mai i a poc a poc i amb bona lletra, avui m'agradria rallar (xerrar en menorquí. No penseu en l'altra accepció d'aquest verb, perquè no voldria rallar-vos amb es meus comentaris) de ses teories lingüístiques que he experimentat com a aprenent.
En realitat, crec que he tingut contacte amb totes ses teories lingüístiques existents com a aprenent. Vaig començar amb sa Gramàtica Tradicional. A anglès, ens feien estudiar tots els temps verbals que hi ha i després de memoritzar tots ets usos, havíem de construir frases i omplir buits amb sa forma verbal correcta. Era tant mecànic i sumament avorrit!!!
I a ses classes de castellà. Era molt bo. Mus feien memoritzar tot es paradigma verbal d'un verb, cada setmana canviava es verb i, cada divendres, feiem una espècie de concurs en què sa monja (és que jo vaig anar des des 6 anys fins as 16 a un col·legi de monges) deia: "Torres, el pretérito pluscuamperfeto de indicativo". Si no ho sabies, havies d'escriure no sé quantes vegades, però moltes, aquell temps verbal. Per sort, a jo no me va tocar mai, ja que jo feia sa feina. S'havia de memoritzar es verb cantar, jo ho feia, cap problema!
Com a aprenent d'anglès, després , quan me vaig apuntar a s'acadèmia, vam passar a s'estructuralisme. Però, no només a ses classes d'anglès, d'alemany també. Record ets exercicis de reformulació de frases, de dir el mateix amb altres paraules, de cercar sinònims i d'haver-nos de preparar diàlegs en grup per després representar-lo davant tota sa classe. Quina vergonya me feien passar!
Quant a s'alemany, havíem d'estudiar s'estructura de ses oracions. S'alemay és una llengua que té una sintaxi molt fixada: és verb sempre ha d'anar en segona posició, menys a ses oracions subordinades. Primer, el que havíem d'aprendre eren ses declinacions, després s'estructura. Llavors, ja podies començar a escriure frases en alemany.
S'estructuralisme no només l'he experimentat en segones llengües, sinó que també en primeres llengües. Fins as batxillerat, haviem d'aprendre a anailitzar sintàcticament s'estructura de ses oracions. Record ses anàlisis en forma d'arbre i de calaixos que feiem. Oracions interminables. Havies de col·locar sa fulla en hortizontal perquè hi capigués, i tot i així, a vegades sa fua no bastava. Què feies, idò? Agafaves un poc de celo i afarraves sa fulla. Molt cutre, però és cert.
No va ser fins que vaig entrar a s'universitat, que vaig començar a fer anàlisi des discurs, bé, en dues paraules: lingüística textual. Vam començar a estudiar sa coherència i coherència d'un text, ets actes de parla., etc. Era un enfocament més comunicatiu. Vaig estudiar sa tipologia textual i es gèneres.
És molt difícil dir amb quina teoria lingüística me sent més còmode com a aprenent o amb quina he après més. Més que res, perquè amb totes he après. Sa Gramàstica Tradicional m'ha influït molt. D'aquí que pensi que és molt important en s'aprenentatge de llengües estudiar sa gramàtica. Potser, memoritzant es temps verbals, posem per cas, no és sa millor opció que hi ha, però crec que és important saber sa gramàtica. Ja sé que ses classes de gramàtica solen ser ses més avorrides, però són en el fons ses més útils. Si no saps com construir una frase, no podràs comunicar-te.
Ara bé, no estic dient que sa gramàtica tradicional sigui sa millor teoria lingüística, simplement que ha sigut important per a mi i amb sa que he après molt.
D'altra banda, consider que és igual d'important sa lingüística textual. Però pens que sa millor manera d'aprendre una llengua és aquella en què es combinen totes ses teories perquè, d'aquesta manera es cobreixen tots ets àmbits de coneixement de sa llengua.
S'alemany i, en definitiva, aquelles llengües que tenen una sintaxi molt fixada, crec que són ses que tenen tradicions metodològiques més tradicionals perquè s'ensenyament es centra molt amb sa gramàtica i sa sintaxi. Record com com em va costar aprendre ses declinacions i es casos de s'alemany!!! Tard o d'hora un es troba amb què ha d'aprendre sa gramàtica.
En realitat, crec que he tingut contacte amb totes ses teories lingüístiques existents com a aprenent. Vaig començar amb sa Gramàtica Tradicional. A anglès, ens feien estudiar tots els temps verbals que hi ha i després de memoritzar tots ets usos, havíem de construir frases i omplir buits amb sa forma verbal correcta. Era tant mecànic i sumament avorrit!!!
I a ses classes de castellà. Era molt bo. Mus feien memoritzar tot es paradigma verbal d'un verb, cada setmana canviava es verb i, cada divendres, feiem una espècie de concurs en què sa monja (és que jo vaig anar des des 6 anys fins as 16 a un col·legi de monges) deia: "Torres, el pretérito pluscuamperfeto de indicativo". Si no ho sabies, havies d'escriure no sé quantes vegades, però moltes, aquell temps verbal. Per sort, a jo no me va tocar mai, ja que jo feia sa feina. S'havia de memoritzar es verb cantar, jo ho feia, cap problema!
Com a aprenent d'anglès, després , quan me vaig apuntar a s'acadèmia, vam passar a s'estructuralisme. Però, no només a ses classes d'anglès, d'alemany també. Record ets exercicis de reformulació de frases, de dir el mateix amb altres paraules, de cercar sinònims i d'haver-nos de preparar diàlegs en grup per després representar-lo davant tota sa classe. Quina vergonya me feien passar!
Quant a s'alemany, havíem d'estudiar s'estructura de ses oracions. S'alemay és una llengua que té una sintaxi molt fixada: és verb sempre ha d'anar en segona posició, menys a ses oracions subordinades. Primer, el que havíem d'aprendre eren ses declinacions, després s'estructura. Llavors, ja podies començar a escriure frases en alemany.
S'estructuralisme no només l'he experimentat en segones llengües, sinó que també en primeres llengües. Fins as batxillerat, haviem d'aprendre a anailitzar sintàcticament s'estructura de ses oracions. Record ses anàlisis en forma d'arbre i de calaixos que feiem. Oracions interminables. Havies de col·locar sa fulla en hortizontal perquè hi capigués, i tot i així, a vegades sa fua no bastava. Què feies, idò? Agafaves un poc de celo i afarraves sa fulla. Molt cutre, però és cert.
No va ser fins que vaig entrar a s'universitat, que vaig començar a fer anàlisi des discurs, bé, en dues paraules: lingüística textual. Vam començar a estudiar sa coherència i coherència d'un text, ets actes de parla., etc. Era un enfocament més comunicatiu. Vaig estudiar sa tipologia textual i es gèneres.
És molt difícil dir amb quina teoria lingüística me sent més còmode com a aprenent o amb quina he après més. Més que res, perquè amb totes he après. Sa Gramàstica Tradicional m'ha influït molt. D'aquí que pensi que és molt important en s'aprenentatge de llengües estudiar sa gramàtica. Potser, memoritzant es temps verbals, posem per cas, no és sa millor opció que hi ha, però crec que és important saber sa gramàtica. Ja sé que ses classes de gramàtica solen ser ses més avorrides, però són en el fons ses més útils. Si no saps com construir una frase, no podràs comunicar-te.
Ara bé, no estic dient que sa gramàtica tradicional sigui sa millor teoria lingüística, simplement que ha sigut important per a mi i amb sa que he après molt.
D'altra banda, consider que és igual d'important sa lingüística textual. Però pens que sa millor manera d'aprendre una llengua és aquella en què es combinen totes ses teories perquè, d'aquesta manera es cobreixen tots ets àmbits de coneixement de sa llengua.
S'alemany i, en definitiva, aquelles llengües que tenen una sintaxi molt fixada, crec que són ses que tenen tradicions metodològiques més tradicionals perquè s'ensenyament es centra molt amb sa gramàtica i sa sintaxi. Record com com em va costar aprendre ses declinacions i es casos de s'alemany!!! Tard o d'hora un es troba amb què ha d'aprendre sa gramàtica.
Avui, sobre professors/es
Fuuuuuuuuu, qui ha estat es meu millor professor/a de llengües que he tingut mai? Trob que és una pregunta difícil de respondre. No n'estic segura, però record molt bé sa primera professora que vaig tenir a s'acadèmia d'anglès. Era una professora que s'estima sa llengua i que li encanta sa feina que fa, i açò ho transmetia as seus alumnes. Puc dir que era (perdó, és) professora d'anglès per vocació. Disfrutava fent classe. Aço ets alumnes ho veuen. Com que disfrutava ensenyant, feia que as alumnes també disfutesin aprenent. Eren unes classes molt amenes i interactives. De sa mateixa manera que es veu quan un professor/a està de mal humor o no té es millor dia, també es nota si li agrada o no allò que està fent.
Un altre professor de llengües molt bo que vaig tenir, no sé si es millor o que, va ser es de llatí i grec que vaig tenir durant es batxillerat. Per què dic que va ser molt bo? D'una banda, perquè no es va limitar a mostrar-nos ses declinacions d'aquestes llengües mortes, sinó que també mus explicava coses relacionades amb sa cultura i amb sa mitologia greca. De l'altra, també ens feia llegir llibres clàssic d'Homer, per exemple. Sa cultura té un paper molt important en s'aprenentatge de llengües. No es pot deixar de banda. Quan aprens una llengua, aprens també sa cultura des país que parla aquella llengua que estàs aprenent.
De professors/es dolents/es de llengües, crec que n'he tingut uns quants, però sa veritat és que no ho record. Sa meua memòria és selectiva i només m'enrecord des millors professors que he tingut, si més no, des bons professors.
Val a dir, però, que n'he tingut més de bons que de dolents.
Un altre professor de llengües molt bo que vaig tenir, no sé si es millor o que, va ser es de llatí i grec que vaig tenir durant es batxillerat. Per què dic que va ser molt bo? D'una banda, perquè no es va limitar a mostrar-nos ses declinacions d'aquestes llengües mortes, sinó que també mus explicava coses relacionades amb sa cultura i amb sa mitologia greca. De l'altra, també ens feia llegir llibres clàssic d'Homer, per exemple. Sa cultura té un paper molt important en s'aprenentatge de llengües. No es pot deixar de banda. Quan aprens una llengua, aprens també sa cultura des país que parla aquella llengua que estàs aprenent.
De professors/es dolents/es de llengües, crec que n'he tingut uns quants, però sa veritat és que no ho record. Sa meua memòria és selectiva i només m'enrecord des millors professors que he tingut, si més no, des bons professors.
Val a dir, però, que n'he tingut més de bons que de dolents.
jueves, 10 de mayo de 2007
Seguim amb s'ensenyament d'anglès que he rebut
Ara, volia matisar que vaig aprendre molt més anglès anant a aquella acadèmia, que he esmentat abans, que a les classes de s'escola. Des de tercer de primària fins al batxillerat, record que cada cada anys, mus haviem d'estudiar de memòria ets usos des temps verbals i, cada cada any començàvem amb es present simple i present continuous. Qui no recorda: We use the present simple to talk about an habit or routine... El més fort de tot açò és que hi havia al·lotes que sempre havien anat amb jo a classe, que al batxillerat encara no sabien diferenciar el present simple del present continuous.
També record que cada dia, quan començava sa classe, sa mestra mus ho anava demanat una per una. Cada una havia de dir els usos d'un temps. I no va ser fins a tercer o quart d'ESO que mus van mostrar que hi havia temps compostos com el present perfect o el present perfect continuous.
És molt fort! No m'estranya que siguem un des països junt amb Itàlia i Portugal que sapiguem menys anglès.
O pagues i t'apuntes a una acadèmia o escola particular o no n'aprens gens d'anglès.
Així va s'ensenyament públic...
També record que cada dia, quan començava sa classe, sa mestra mus ho anava demanat una per una. Cada una havia de dir els usos d'un temps. I no va ser fins a tercer o quart d'ESO que mus van mostrar que hi havia temps compostos com el present perfect o el present perfect continuous.
És molt fort! No m'estranya que siguem un des països junt amb Itàlia i Portugal que sapiguem menys anglès.
O pagues i t'apuntes a una acadèmia o escola particular o no n'aprens gens d'anglès.
Així va s'ensenyament públic...
Avui va de segones llengües
Perdonau que hagi tardat tant a tornar a escriure cosetes as meu blog. Avui vos xerraré un poquet sobre sa meua experiència amb ses segones llengües. Ses dues llengües que he après o, millor dit, que estic aprenent són s'anglès i s'alemany.
Idò bé, record que vaig començar a cursar s'assignatura d'anglès a tercer de primària, és a dir, quan tenia vuit anys. No sé per què, però odiava amb totes ses meues forces aquella assignatura. Potser era per sa professora, que era molt peculiar o, simplement, per què no entenia res. Bé, en vista de ses males notes que vaig treure (que consti que no vaig arribar a suspendre mai eh!), es meus pares van decidir apuntar-me a classes de repàs a una acadèmia. No hi volia anar. Tanmateix, m'ho vaig passar molt bé a aquella classe. Aquella hora me vaig divertir amb s'anglès. Ja no l'odiava. Record es primer joc que vam fer. Era per a presentar-nós. Consistia en què sa mestra mus passava una piloteta i mus havíem de presentar. des d'aquell dia, desitjava fervorosament que arribessin es dimarts i es dijous per anar a la classe d'anglès.
Des des primer any, mus feien fer es Trinity. Es trinity és un examen oral i individual. N'hi havia 12. Mai oblidaré es primer d'aquells examens. Sempre, primer de tot, havies de tocar a sa porta i dir: May I come in please! I després et feien preguntes i havies d'anar contestant. Amb ets anys, aquesta espècie d'entrevista es va anar canviant per una exposició oral. Al final del curs te donaven un diploma on hi posava sa nota que havies tret (si l'havies passat "with distinction", "with merit" o simplement, "passed").
A aquesta acadèmia hi vaig anar des des 9 anys fins als 16. Després me vaig apuntar a s'EOI de Ciutadella.
Al principi sa meua relació amb s'anglès era d'odi i, en canvi ara és d'amor. Que cursi que ha quedat açò!
S'alemany, s'altre gran amor meu! jajaja S'alemany el vaig conèixer quan feia 2n d'ESO. De fet, encara ara l'estic coneixent. As principi no m'agradava gaire, però a mesura que passen ets anys, m'agrada cada vegada més.
No obstant això, des que a batxillerat vaig estudiar grec clàssic, estudiar grec ha estat algo que he tingut pendent. Em va encantar, però no només sa llengu, sinó també s'art grec i sa cultura. Vull aprendre GREC!!!!!
L'any qui vé, si Déu vol, aniré a l'EOI a aprendre aquesta llengu que tant estim.
Idò bé, record que vaig començar a cursar s'assignatura d'anglès a tercer de primària, és a dir, quan tenia vuit anys. No sé per què, però odiava amb totes ses meues forces aquella assignatura. Potser era per sa professora, que era molt peculiar o, simplement, per què no entenia res. Bé, en vista de ses males notes que vaig treure (que consti que no vaig arribar a suspendre mai eh!), es meus pares van decidir apuntar-me a classes de repàs a una acadèmia. No hi volia anar. Tanmateix, m'ho vaig passar molt bé a aquella classe. Aquella hora me vaig divertir amb s'anglès. Ja no l'odiava. Record es primer joc que vam fer. Era per a presentar-nós. Consistia en què sa mestra mus passava una piloteta i mus havíem de presentar. des d'aquell dia, desitjava fervorosament que arribessin es dimarts i es dijous per anar a la classe d'anglès.
Des des primer any, mus feien fer es Trinity. Es trinity és un examen oral i individual. N'hi havia 12. Mai oblidaré es primer d'aquells examens. Sempre, primer de tot, havies de tocar a sa porta i dir: May I come in please! I després et feien preguntes i havies d'anar contestant. Amb ets anys, aquesta espècie d'entrevista es va anar canviant per una exposició oral. Al final del curs te donaven un diploma on hi posava sa nota que havies tret (si l'havies passat "with distinction", "with merit" o simplement, "passed").
A aquesta acadèmia hi vaig anar des des 9 anys fins als 16. Després me vaig apuntar a s'EOI de Ciutadella.
Al principi sa meua relació amb s'anglès era d'odi i, en canvi ara és d'amor. Que cursi que ha quedat açò!
S'alemany, s'altre gran amor meu! jajaja S'alemany el vaig conèixer quan feia 2n d'ESO. De fet, encara ara l'estic coneixent. As principi no m'agradava gaire, però a mesura que passen ets anys, m'agrada cada vegada més.
No obstant això, des que a batxillerat vaig estudiar grec clàssic, estudiar grec ha estat algo que he tingut pendent. Em va encantar, però no només sa llengu, sinó també s'art grec i sa cultura. Vull aprendre GREC!!!!!
L'any qui vé, si Déu vol, aniré a l'EOI a aprendre aquesta llengu que tant estim.
jueves, 26 de abril de 2007
Presentació i anècdota
Abans de res voldria presentar-me i així me coneixereu un poc més. Ah, heu de saber que escriuré tots es meus articles en menorquí (supòs que sabeu que es tracta d'un dailecte des català!!). Si hi ha qualque cosa que no enteneu, no dubteu en demanar-m'ho. Bé idò, dit açò m'agradaria que sapigueu qualque cosa més sobre jo.
Vaig néixer as poble de Ciutadella de Menorca ara fa quasi 22 anys. Es meus pares xerren menorquí (tots dos) igual que es meus germans (tenc dues germanes i un germà).
Molt bé, ara que me coneixeu un poquet més, m'agradaira explicar-vós una anècdota sobre sa meua experiència com a aprenent de llengües.
Sa meua llengu materna és es català i es meu primer contacte amb es castellà es va produir quan vaig començar primer de primària, és a dir, quan tenia sis anys, a n'es Col·legi Nostra Senyora de la Consolació. Idò, me van dur a s'escola es primer dia vestida amb s'"uniforme" i es "babi" (de quadros blaus). Davant jo s'obrien ses portes d'un grandiós pati. No coneixia a ningú, no sabia on anar, que fer. Me sentia tota sola, indefensa, amb por... veia totes ses fietes en fila india, cadascuna a sa fila des seu curs. En aquella època era una escola només de fietes. De fet, li deiem "Ca las" que ve de "Ca las madres" perquè hi havia una escola de "madres" i una escola de "padres" "Ca los" de "Ca los padres" on hi anaven tots es fiets. Ara no és així. Avui en dia, hi ha tants fiets com fietes a totes dues escoles. Ah, que me desvii des tema!!! Com deia, totes ses fietes estaven en fila i jo no sabia a quina fila havia d'anar. De sobte, una dona vestida amb s'hàbit de color gris me diu: "Tu que vas a català o a castellà?" Jo no ho sabia i vaig contestar: "A castellà". I sa monja diu: "Idò ves a sa primera fila". I jo "A sus órdenes".
No sé com és que vaig dir castellà si jo no en sabia gens. Record aquesta escena com si fos ahir mateix.
En aquella època es cursos es dividien en sa classe de català i sa classe de castellà. Si anaves a sa classe de castellà, feies totes ses assignatures en castellà, menys català i si anaves a català, totes en català menys castellà.
Açò va canviar quan feia quart de primària. Aleshores mus dividiem en A o B i es feien es mateix nombre d'assignatures en català que en castellà. Moltes vegades depenia de sa llengu des mestre/a.
Així, record que vaig aprendre a escriure en castellà abans que en català, que vaig aprendre a llegir en castellà abans que en català, però no xerrar. Xerrar sempre en català.
Si havia d'escriure qualque cosa, m'expressava molt millor en castellà que no en català. Català sempre era s'assignatura que m'anava pitjor. Però mira, després arrib a sa uni i vaig a llengua A Català. Ara me diuen d'escriure en castellà i quasi no en sé. Ara és totalment a l'enrevés. M'exprés millor en català que en castellà.´Açò ho trob molt però que molt curiós.
Vaig néixer as poble de Ciutadella de Menorca ara fa quasi 22 anys. Es meus pares xerren menorquí (tots dos) igual que es meus germans (tenc dues germanes i un germà).
Molt bé, ara que me coneixeu un poquet més, m'agradaira explicar-vós una anècdota sobre sa meua experiència com a aprenent de llengües.
Sa meua llengu materna és es català i es meu primer contacte amb es castellà es va produir quan vaig començar primer de primària, és a dir, quan tenia sis anys, a n'es Col·legi Nostra Senyora de la Consolació. Idò, me van dur a s'escola es primer dia vestida amb s'"uniforme" i es "babi" (de quadros blaus). Davant jo s'obrien ses portes d'un grandiós pati. No coneixia a ningú, no sabia on anar, que fer. Me sentia tota sola, indefensa, amb por... veia totes ses fietes en fila india, cadascuna a sa fila des seu curs. En aquella època era una escola només de fietes. De fet, li deiem "Ca las" que ve de "Ca las madres" perquè hi havia una escola de "madres" i una escola de "padres" "Ca los" de "Ca los padres" on hi anaven tots es fiets. Ara no és així. Avui en dia, hi ha tants fiets com fietes a totes dues escoles. Ah, que me desvii des tema!!! Com deia, totes ses fietes estaven en fila i jo no sabia a quina fila havia d'anar. De sobte, una dona vestida amb s'hàbit de color gris me diu: "Tu que vas a català o a castellà?" Jo no ho sabia i vaig contestar: "A castellà". I sa monja diu: "Idò ves a sa primera fila". I jo "A sus órdenes".
No sé com és que vaig dir castellà si jo no en sabia gens. Record aquesta escena com si fos ahir mateix.
En aquella època es cursos es dividien en sa classe de català i sa classe de castellà. Si anaves a sa classe de castellà, feies totes ses assignatures en castellà, menys català i si anaves a català, totes en català menys castellà.
Açò va canviar quan feia quart de primària. Aleshores mus dividiem en A o B i es feien es mateix nombre d'assignatures en català que en castellà. Moltes vegades depenia de sa llengu des mestre/a.
Així, record que vaig aprendre a escriure en castellà abans que en català, que vaig aprendre a llegir en castellà abans que en català, però no xerrar. Xerrar sempre en català.
Si havia d'escriure qualque cosa, m'expressava molt millor en castellà que no en català. Català sempre era s'assignatura que m'anava pitjor. Però mira, després arrib a sa uni i vaig a llengua A Català. Ara me diuen d'escriure en castellà i quasi no en sé. Ara és totalment a l'enrevés. M'exprés millor en català que en castellà.´Açò ho trob molt però que molt curiós.
Benvingut/da al bolg personal de na Juana
Benvingut/da al meu bolg personal sobre l'assignatura d'Ensenyament de llengües.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
