Abans de donar es blog per acabat (del tot), volia fer una petita reflexió i un poc d'autocrítica sobre sa meua actitud davant d'aquesta assignatura. També donaré sa meua opinió personal sobre s'assignatura en general.
En un principi, no me va agradar sa idea de fer un blog personal per diverses raons: primer, perquè era una cosa totalment nova i no sabia ni com es feia per crear un blog; segon, no m'agrada açò d'escriure mails ni res per s'estil (sa gent que me coneix ja ho sap açò) i tercer, perquè no entenia quina relació hi ha entre s'experiència que he viscut i s'assignatura. Ara però, he vist que no era tan fàcil. Vaig haver de reflexionar molt per associar ses teories amb sa pràctica que jo he rebut.
Ara, puc dir que ha servit d'alguna cosa, perquè no hi ha res que me faci més ràbia que perdre es temps fent alguna cosa que no val la pena. Es temps és massa valiós com per anar perdent-lo.
Sa meua actitud davant aquesta assignatura? Sense cap mena de dubte no ha sigut sa millor actitud per encarar aquesta assignatura. Ho sé, mea culpa. Reconec que quan vaig veure que si lectures, que si fòrums de lectures, que si cafeteria, perduts i retrobats, blog, wikis me vaig marejar. No pot ser que haguem de fer tantes coses!!
En fi, sé que sonarà a excusa o a tòpic, però no ho és (almeny no preten ser-ho) m'agradaria haver tingut més temps físic, real per poder fer-ho tot. Però s'ha de ser realista, es dia té 24h i no més. Tant de bo n'hagués tingut més! I encara he de fer mil i una coses (com tothom). No he pogut dedicar-me as 100% a aquesta assignatura.
Tot i així, crec que no ho he fet tant malament. Falta d'organització? Pot ser sí.
lunes, 18 de junio de 2007
Se veu, se sent, Sant Joan està present!!!
Davallada de la Mola,
davallada de Maó,
hem vingut a Ciutadella
al·lotes per veurer-vos.
Venim a passar ses festes,
ses festes de Sant Joan,
i a nes Caragol des Born
ses avellanes volaran.
I després des caragol,
ens anirem a nes pla,
i veurem en Xec "Ses mosques"
quan de bots li fa donar.
TATATERO TATUM, TATATERO TATUM,
TATATERO TATERO TATERO TATUM
TARARARRARAAAA, TARARARARARARA,
TARARARARARA, TARARARARA ...
No m'he tornat boja ni res per l'estil, no penseu, eh?
És que Sant Joan està tan a prop, que estic mooooolt nerviosa!
Me'n vaig dissabte a caseta a passar-ho moooooolt béeeee!!!!
No en volem cap que no estigui borratxo,
no en volem cap que no estigui ben gat,
volem volem volem
ses festes de Sant Joan
tiruri pom pom,
ses festes de Sant Joan
davallada de Maó,
hem vingut a Ciutadella
al·lotes per veurer-vos.
Venim a passar ses festes,
ses festes de Sant Joan,
i a nes Caragol des Born
ses avellanes volaran.
I després des caragol,
ens anirem a nes pla,
i veurem en Xec "Ses mosques"
quan de bots li fa donar.
TATATERO TATUM, TATATERO TATUM,
TATATERO TATERO TATERO TATUM
TARARARRARAAAA, TARARARARARARA,
TARARARARARA, TARARARARA ...
No m'he tornat boja ni res per l'estil, no penseu, eh?
És que Sant Joan està tan a prop, que estic mooooolt nerviosa!
Me'n vaig dissabte a caseta a passar-ho moooooolt béeeee!!!!
No en volem cap que no estigui borratxo,
no en volem cap que no estigui ben gat,
volem volem volem
ses festes de Sant Joan
tiruri pom pom,
ses festes de Sant Joan
domingo, 17 de junio de 2007
Açò s'acaba!
Açò s'acaba! Després de sa marató d'avui, només me queda dir una cosa:
"Colorín, colorado, este blog se ha acabado" (de moment).
To be continued...
Ànims per a tothom!!!
"Colorín, colorado, este blog se ha acabado" (de moment).
To be continued...
Ànims per a tothom!!!
Nervis davant un examen
Què és el que me posa més nerviosa en un examen? Què faig per controlar-ho?
Ja de per si, sóc una al·lota moooooolt nerviosa. Des de sempre que no puc estar quieta o aturada. De fet, quan estic dreta, segur que heu notat, que no estic aturada, com si estés ballant. Aquesta mania és tal, que un dia sa meua àvia me va dir: "Està quieta i ves alerta que si no ho fas, te treuran un mal nom" (és el que té viure a un poblet). Per sort, crec que ho he controlat bastant i no tinc cap mal nom (que jo sàpiga). "A lo que íbamos", que no m'agrada fer cap examen. No aguant sa pressió d'un examen. A més, moltes vegades amb un examen no demostres tot allò que saps. Per exemple, a sa universitat, hem fet molts exàmens de traducció sense diccionari!! No ho entenc. Si un examen vol simular una situació real en què t'encarreguen fer una traducció, hauria de ser amb diccionaris. A sa vida real, es traductor o sa traductora té as seu abast tots es recursos que necessita per fer una bona traducció. Amb un examen així, no pots demostrar que ets un bon/a traductor/a.
D'altra banda, sóc de ses que necessita repasar-ho tot cinc minuts abans de fer s'examen. No puc estar sense repasar. No ho puc evitar. Hi ha qui es dia abans no estudia. Però Jo no puc. Tenc sa necessitat d'estudiar. Així estic un poquet més tranquil·la. Ara bé, allò que realment me posa nerviosa és comentar després de s'examen ses nostres respostes. No ho suport.
Què faig per controlar es nervis? Idò, intent estar tota sola fins s'hora de s'examen. Respir profundament i pens que ho puc fer bé. Què original!
Sincerament, crec que no som gens bona fent exàmens de llengües i no sé ben bé per què, però és així. Ses preguntes que me van pitjor són ses de "multiple choice". Normalment, aquestes preguntes estan fetes amb mala llet per veure si ets estudiants hi cauen o no. I, efectivament, jo en som un d'aquests.
Secret per ser millors en ets exàmens de llengües.
Sa veritat és que no en tenc cap. Simplement, estudiar. Sense estudiar és molt difícil aprovar un examen (però no impossible!).
Ja de per si, sóc una al·lota moooooolt nerviosa. Des de sempre que no puc estar quieta o aturada. De fet, quan estic dreta, segur que heu notat, que no estic aturada, com si estés ballant. Aquesta mania és tal, que un dia sa meua àvia me va dir: "Està quieta i ves alerta que si no ho fas, te treuran un mal nom" (és el que té viure a un poblet). Per sort, crec que ho he controlat bastant i no tinc cap mal nom (que jo sàpiga). "A lo que íbamos", que no m'agrada fer cap examen. No aguant sa pressió d'un examen. A més, moltes vegades amb un examen no demostres tot allò que saps. Per exemple, a sa universitat, hem fet molts exàmens de traducció sense diccionari!! No ho entenc. Si un examen vol simular una situació real en què t'encarreguen fer una traducció, hauria de ser amb diccionaris. A sa vida real, es traductor o sa traductora té as seu abast tots es recursos que necessita per fer una bona traducció. Amb un examen així, no pots demostrar que ets un bon/a traductor/a.
D'altra banda, sóc de ses que necessita repasar-ho tot cinc minuts abans de fer s'examen. No puc estar sense repasar. No ho puc evitar. Hi ha qui es dia abans no estudia. Però Jo no puc. Tenc sa necessitat d'estudiar. Així estic un poquet més tranquil·la. Ara bé, allò que realment me posa nerviosa és comentar després de s'examen ses nostres respostes. No ho suport.
Què faig per controlar es nervis? Idò, intent estar tota sola fins s'hora de s'examen. Respir profundament i pens que ho puc fer bé. Què original!
Sincerament, crec que no som gens bona fent exàmens de llengües i no sé ben bé per què, però és així. Ses preguntes que me van pitjor són ses de "multiple choice". Normalment, aquestes preguntes estan fetes amb mala llet per veure si ets estudiants hi cauen o no. I, efectivament, jo en som un d'aquests.
Secret per ser millors en ets exàmens de llengües.
Sa veritat és que no en tenc cap. Simplement, estudiar. Sense estudiar és molt difícil aprovar un examen (però no impossible!).
I més exàmens...
Ara vos xerraré d'ets exàmens més llargs que he fet mai: els de s'EOI. Quan feia segon de batxiller, me vaig presentar a s'examen de nivell elemental d'anglès. En total s'examen durava 4 hores. Hi havia una prova de llengua escrita. Havia d'escriure dos textos (1h/per redacció). Després hi havia una part de comprensió lectora. Eren dos o tres textos i havies de contestar unes preguntes. Gairebé totes eren de triar s'opció correcta. I, sa prova de comprensió oral. El mateix, veies un parell de fragments d'un vídeo (eren ses notícies) i havies de contestar a,b ó c. Sa prova d'expressió oral, la vaig fer un altre dia. A sa prova d'oral, havies d'escollir una fotografia a l'atzar, sense veure-la. Et donaven 5 minuts perquè pensesis un poc i, després, l'havies de descriure. A continuació, mantenies una conversa amb s'examinador.
Ara farà dos anys, me vaig presentar a s'examen elemental d'alemany. La prova era exactament igual que la d'anglès, però el doble de difícil. Vaig sortir d'aquell examen, amb el cap a punt d'explotar. No podia més. Es mateix any, també vaig fer sa prova d'anglès de cinquè. Aquesta vegada, sa prova oral era una mica diferent. A sa prova de tercer, s'oral es fa individualment, un estudiant rere l'altre. En aquesta ocasió, es feia en grups de 4. Me vaig posar molt nerviosa perquè veia que ets altres parlaven amb una fluïdesa que jo no tenia.
Bé, pensava que no aprovaria sa prova d'alemany, però sa d'anglès pensava que sí. As final, va ser tot al contrari. Vaig aprovar per pèls sa prova d'alemany i per 3 punts no vaig aprovar sa d'anglès. Tenia un 62 i havia de treure un 65! No sabeu sa ràbia que fa açò.
No us passa a voltros que feu un examen i sortiu convençuts que aprovareu i resulta que no us ha anat tan bé com us esperàveu? I viceversa. Creieu que us ha anat malament un examen i as final heu aprovat i amb bona nota?
S'examen més injust? Ara no se m'acut. Injust no sé, però exàmens en què es professor o professora s'hagi passar tres pobles sí. Però, d'aquests exàmens, no m'agrada recordar-me.
Ara farà dos anys, me vaig presentar a s'examen elemental d'alemany. La prova era exactament igual que la d'anglès, però el doble de difícil. Vaig sortir d'aquell examen, amb el cap a punt d'explotar. No podia més. Es mateix any, també vaig fer sa prova d'anglès de cinquè. Aquesta vegada, sa prova oral era una mica diferent. A sa prova de tercer, s'oral es fa individualment, un estudiant rere l'altre. En aquesta ocasió, es feia en grups de 4. Me vaig posar molt nerviosa perquè veia que ets altres parlaven amb una fluïdesa que jo no tenia.
Bé, pensava que no aprovaria sa prova d'alemany, però sa d'anglès pensava que sí. As final, va ser tot al contrari. Vaig aprovar per pèls sa prova d'alemany i per 3 punts no vaig aprovar sa d'anglès. Tenia un 62 i havia de treure un 65! No sabeu sa ràbia que fa açò.
No us passa a voltros que feu un examen i sortiu convençuts que aprovareu i resulta que no us ha anat tan bé com us esperàveu? I viceversa. Creieu que us ha anat malament un examen i as final heu aprovat i amb bona nota?
S'examen més injust? Ara no se m'acut. Injust no sé, però exàmens en què es professor o professora s'hagi passar tres pobles sí. Però, d'aquests exàmens, no m'agrada recordar-me.
Exàmens, quin horror!!!
D'exàmens, n'he tingut que fer uns quants. I, sa veritat, és que NO m'agraden gens. Me pos tan nerviosa que més d'una vegada ets nirvis m'han traïcionat. Però amb ets anys i amb s'experiència de fer exàmens, un aprèn a controlar-los.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos com vaig viure ses proves d'accés de sa universitat per poder entrar a Traducció i Interpretació. Abans de res, val a dir que vaig fer ni més ni menys que 4 proves d'accés (dues a aquesta casa i dues a la UAB). Segur que us demanau i per què 4? Idò bé, per unes quantes raons. Primera: perquè confio poc amb jo mateixa i pensava que no passaria sa prova. Segona: perquè no sabia a quina universitat anar. Tercera i darrera: perquè no sabia quina lleng B triar, anglès o alemany? Així, vaig pensar: "Fes ses proves i ja triaràs quan surtin resultat. Sa que aprovis serà sa que triaràs". Molt bé, no me va servir de gaire fer tantes proves perquè, as final, les vaig passar totes!
Record que vam fer ses proves abans de sa selectivitat. Vaig venir un parell de dies a posta pr fer ses proves i sé que vaig portar ets apunts d'història i de català per estudiar, però òbviament, no es de vaig ni tocar, ni treure de sa maleta.
1r dia: Examen anglès a la UAB.
Feia moltíssima calor. Sa meua cunyada m'hi havia de portar en cotxe. Resulta que hi va haver un embós de cotxes. Ala, de ple a l'embós. No podíem anar per endavant ni per endarrere. Es temps corria. Ja feia tard. M'anava possant nerviosa per moments. Per fi, vaig arribar a sa universitat. De sa nerviada que vaig agafar, em van entrar unes ganes loques d'anar as lavabo. Ja m'ahvien cridat dues vegades. No tenia temps. Vaig entrar a s'aula, una aula plena de gent, moltíssima gent. Tothom ja assegut amb es full d'examen. Només hi havia una cadira buida, davant de tot, "como no". Però, quina cadira! Una cadira d'aquelles per recolzar per a esquerrans. I jo sóc dretana! Això no és tot. Tenia ets sol de ple a sa meua cara. I amb unes ganes d'anar a fer un riu increïbles! Situació fatal per fer examen. No me podia concentrar. Encara no sé com la vaig poder passar, aquella prova. Era una prova de coneixement d'anglès.
2n dia: Examen alemany a la UAB
Examen fatídic! El vaig trobar tant difícil! Sa part de vocabulari, fatal!
3r dia: Examen alemany a sa Pompeu
Si es de s'Autònoma va ser fatídic, aquest va ser...
Mira, quan van posar sa conferència en vídeo, vaig pensar: "Aixeca't i marxa d'aquí. Què estàs fent aquí?" La van posar dues vegades. Sa primera vegada, veia a tothom que agafava apunts per després poder fer un resum en català o castellà. No vaig apuntar res. Encara més nerviosa. Me vaig tranquilitzar i vaig intentar captar paraules "sueltes". Vaig deduir es tema a partir de ses quatre paraules que vaig saber identificar. Molt bé, se'm demanava un text en català i/o catellà coherent i cohesionat. Açò és lo que vaig fer. Record que era un text sobre malalties. I vaig aprovar! Supos que perquè hi havia més places que gent que es presentava a sa prova. Després, havíem d'escriure una carta en alemany. Crec que açò és lo que me va anr millor, perquè es dia abans, havia estat practicant redaccions.
4t dia: Examen d'anglès a sa Pompeu
Moltíssima gent. Si no record malament, unes 200 persones i només 90 places. Tenia clar que era molt difícil passar-la. Però me vaig posar molt contenta en sentir es senyor John Beattie perquè l'entenia. No m'ho podia creure! Després de s'examen d'alemany, estava molt aixefada. I, aquesta prova em va animar molt.
Sempre recordaré es dia en què van sortir es resultats: apte/no apte. Treballava en aquella època en una gelateria i sa meua germana i ma mare s'ho havien de mirar per Internet. Van arribar allà i me diuen:"Mira, Juana, que no ets apte. No has superat cap prova". I vaig dir: "Ja m'ho pensava." Van i me diuen: "És broma, que les has passat totes". No m'ho creia. Ho havia de veure amb es meus propis ulls. Ja els hi val sa brometa que me van fer.
Van ser uns exàmens molt importants per a jo, perquè era lo que volia estudiar. Des de 3r D'ESO tenia clar que volia estudiar Traducció.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos com vaig viure ses proves d'accés de sa universitat per poder entrar a Traducció i Interpretació. Abans de res, val a dir que vaig fer ni més ni menys que 4 proves d'accés (dues a aquesta casa i dues a la UAB). Segur que us demanau i per què 4? Idò bé, per unes quantes raons. Primera: perquè confio poc amb jo mateixa i pensava que no passaria sa prova. Segona: perquè no sabia a quina universitat anar. Tercera i darrera: perquè no sabia quina lleng B triar, anglès o alemany? Així, vaig pensar: "Fes ses proves i ja triaràs quan surtin resultat. Sa que aprovis serà sa que triaràs". Molt bé, no me va servir de gaire fer tantes proves perquè, as final, les vaig passar totes!
Record que vam fer ses proves abans de sa selectivitat. Vaig venir un parell de dies a posta pr fer ses proves i sé que vaig portar ets apunts d'història i de català per estudiar, però òbviament, no es de vaig ni tocar, ni treure de sa maleta.
1r dia: Examen anglès a la UAB.
Feia moltíssima calor. Sa meua cunyada m'hi havia de portar en cotxe. Resulta que hi va haver un embós de cotxes. Ala, de ple a l'embós. No podíem anar per endavant ni per endarrere. Es temps corria. Ja feia tard. M'anava possant nerviosa per moments. Per fi, vaig arribar a sa universitat. De sa nerviada que vaig agafar, em van entrar unes ganes loques d'anar as lavabo. Ja m'ahvien cridat dues vegades. No tenia temps. Vaig entrar a s'aula, una aula plena de gent, moltíssima gent. Tothom ja assegut amb es full d'examen. Només hi havia una cadira buida, davant de tot, "como no". Però, quina cadira! Una cadira d'aquelles per recolzar per a esquerrans. I jo sóc dretana! Això no és tot. Tenia ets sol de ple a sa meua cara. I amb unes ganes d'anar a fer un riu increïbles! Situació fatal per fer examen. No me podia concentrar. Encara no sé com la vaig poder passar, aquella prova. Era una prova de coneixement d'anglès.
2n dia: Examen alemany a la UAB
Examen fatídic! El vaig trobar tant difícil! Sa part de vocabulari, fatal!
3r dia: Examen alemany a sa Pompeu
Si es de s'Autònoma va ser fatídic, aquest va ser...
Mira, quan van posar sa conferència en vídeo, vaig pensar: "Aixeca't i marxa d'aquí. Què estàs fent aquí?" La van posar dues vegades. Sa primera vegada, veia a tothom que agafava apunts per després poder fer un resum en català o castellà. No vaig apuntar res. Encara més nerviosa. Me vaig tranquilitzar i vaig intentar captar paraules "sueltes". Vaig deduir es tema a partir de ses quatre paraules que vaig saber identificar. Molt bé, se'm demanava un text en català i/o catellà coherent i cohesionat. Açò és lo que vaig fer. Record que era un text sobre malalties. I vaig aprovar! Supos que perquè hi havia més places que gent que es presentava a sa prova. Després, havíem d'escriure una carta en alemany. Crec que açò és lo que me va anr millor, perquè es dia abans, havia estat practicant redaccions.
4t dia: Examen d'anglès a sa Pompeu
Moltíssima gent. Si no record malament, unes 200 persones i només 90 places. Tenia clar que era molt difícil passar-la. Però me vaig posar molt contenta en sentir es senyor John Beattie perquè l'entenia. No m'ho podia creure! Després de s'examen d'alemany, estava molt aixefada. I, aquesta prova em va animar molt.
Sempre recordaré es dia en què van sortir es resultats: apte/no apte. Treballava en aquella època en una gelateria i sa meua germana i ma mare s'ho havien de mirar per Internet. Van arribar allà i me diuen:"Mira, Juana, que no ets apte. No has superat cap prova". I vaig dir: "Ja m'ho pensava." Van i me diuen: "És broma, que les has passat totes". No m'ho creia. Ho havia de veure amb es meus propis ulls. Ja els hi val sa brometa que me van fer.
Van ser uns exàmens molt importants per a jo, perquè era lo que volia estudiar. Des de 3r D'ESO tenia clar que volia estudiar Traducció.
Horaris, de matí o tarda?
Sense cap mena de dubte, per a jo és millor fer classe as matí. Sempre he dit que jo sóc més de dia. Hi ha gent que "funciona" o rendeix més de nit, i n'hi ha que "funciona" més de dia. Jo sóc de dia. Supos que com que sempre he anat a classe dematí, ja em vaig acostumar així.
As capvespre, quan ja són les 8 o així, jo ja estic tant cansada que no rendesc igual. En canvi, as matí a jo no m'acosta gens aixecar-me d'hora per anar a classe o per fer algo. Estic descansada i amb ganes de començar bé as dia. Açò sí, abans de res, es cafè amb llet! Si no me prenc es cafè, puc estar de mal humor tot es dia. Jo as vespre ja estic saturada i ja no m'entra res. Puc estar llegint sa mateixa pàgina diverses vegades, que no me'n don compte. És molt fort, eh? Arriba un moment que estic cansada mentalment (Rodolí! jajaja)
Quan vam començar s'horari de fer classes es capvespre, va ser mortal. Me va costar tant adaptar-m'hi. No vos ho podeu imaginar!! Què trobes tu anar a classe a les 3 des capvespre amb es mos encara a sa boca? No pot ser, on s'ha vist!!! Hauria d'estar totalment prohibit!!! Aquestes hores són per fer es xubec (migdiada). A jo que m'encanta fer migdiades...
Ara, ja m'he acostumat. Quin remei, no? No m'hi quedava cap altra alternativa. Es matí, es fa molt més curt quan tens classe as capvespre. Anant a classe es matí, aprofites més es dia. Però, crec que tot es qüestió d'organització!
Ja que, com he dit, no m'acosta aixecar-me d'hora, em puc organitzar bé i aprofitar tot es matí.
Però si fos per jo, triaria fer classe as matí. Però, com que jo no ho puc triar, mus hem de conformar i acostumar!
Home, si pogués triar s'horari, allò que faria seria triar jornada seguida, de 10 a 15, per exemple. Però mai de la vida, triaria aquest horari que tenim es que feim sa doble titulació. Mira, es trimestre passat, hi havia dies que tenia classe a les 9 i després fins a les 17h no tornava a tenir classe. D'altres dies, tenia una o dues hores lliures entre una classe i s'altra. Així, sí que perdíem temps. Són hores mortes. Jo, per exemple, no me convé gens anar-me'n a dinar a casa i deprés tornar a sa universitat. Primera, perquè visc un poc enfora i, segona, perquè és un pal (així de clar!). És un pal fer tants de viatges amb metro (tot es dia amunt i avall). Açò sí que es perdre es temps!
Però as metro, es pot fer moltes coses. Llegir, estudiar, escoltar música... Jo normalment llegesc es diari o alguna novel·la. Sempre estic llegint novel·les. No sé, és una manera de desconnectar de sa universitat.
Des d'aquí vull reivindicar que facin uns horaris més quadrats, que siguin o tots de tarda, o tots de matí i que per favor, no possin ets exàmens a les 16h des capvespre, si us plau!!!
Ets exàmens serà un altre tema que comentaré en una altra entrada des blog.
M'he oblidat de contestar una pregunta molt pertinent relacionada amb ets horaris i es dies de classe. Preferesc tenir classe tots es dies o, com a molt, amb un dia lliure, si pot ser entre setmana (dimecres mateix). Si vaig a classe cada dia, adopt sa rutina d'aixecar-me sempre a sa mateixa hora, de dinar quasi sempre a les 13:30. Però tenir classe un dia o dos a sa setmana és per a jo pitjor, perquè ja no segueixes sa rutina i vas deixant ses coses per més endavant (tinc deures, però ja els faré, encara tenc una setmana!!).
Quan tens classe cada dia, vas fent es deures un dia per s'altre. I per què he dit que millor es dimecres com a dia lliure? Sa setmana pot resultar moooolt llarga, sobretot, en èpoques d'exàmens en què s'han d'entregar mil i un treballs i estudiar "a saco". Comença sa setmana es dilluns, fas mil hores de classe més treballs. Dimarts idem. Dimecres és es dia clau: lliure. Tens tot es dia per adelantar treballs, posar-te as dia de qualque assignatura, o simplement per descansar. Dijous una altra vegada, tot es dia a sa universitat. Divendres el mateix. Arriba divendres es vespre i estàs tant cansat o cansada de passar setmana que, que fas, anar a dormir. Dormir moooolt i descansar. Dissabte matí no poses es despertador i ja t'aixeques tard. Dissabte capvespre pot ser aprofites per fer coses no relacionades amb sa universitat, com ara fer net es pis o anar a fer sa compra. Es vespre surts a sopar o a fer una copa amb ets amics. Vas a dormir un poc més tard de lo normal. Diumenge t'aixeques tard i dines. Per a jo, es diumenge és es dia més avorrit de sa setmana. Com que estic avorrida, me pos a fer feina de sa uni (lo que fa s'avorriment!!). I dilluns, ja has recarregat ses piles per tornar a començar.
Açò és més o menys el que faig jo en èpoques d'exàmens. I Voltros, com us organitzeu o us organitzarieu?
No he tingut cap experiència d'un curs intensiu de llengües.
As capvespre, quan ja són les 8 o així, jo ja estic tant cansada que no rendesc igual. En canvi, as matí a jo no m'acosta gens aixecar-me d'hora per anar a classe o per fer algo. Estic descansada i amb ganes de començar bé as dia. Açò sí, abans de res, es cafè amb llet! Si no me prenc es cafè, puc estar de mal humor tot es dia. Jo as vespre ja estic saturada i ja no m'entra res. Puc estar llegint sa mateixa pàgina diverses vegades, que no me'n don compte. És molt fort, eh? Arriba un moment que estic cansada mentalment (Rodolí! jajaja)
Quan vam començar s'horari de fer classes es capvespre, va ser mortal. Me va costar tant adaptar-m'hi. No vos ho podeu imaginar!! Què trobes tu anar a classe a les 3 des capvespre amb es mos encara a sa boca? No pot ser, on s'ha vist!!! Hauria d'estar totalment prohibit!!! Aquestes hores són per fer es xubec (migdiada). A jo que m'encanta fer migdiades...
Ara, ja m'he acostumat. Quin remei, no? No m'hi quedava cap altra alternativa. Es matí, es fa molt més curt quan tens classe as capvespre. Anant a classe es matí, aprofites més es dia. Però, crec que tot es qüestió d'organització!
Ja que, com he dit, no m'acosta aixecar-me d'hora, em puc organitzar bé i aprofitar tot es matí.
Però si fos per jo, triaria fer classe as matí. Però, com que jo no ho puc triar, mus hem de conformar i acostumar!
Home, si pogués triar s'horari, allò que faria seria triar jornada seguida, de 10 a 15, per exemple. Però mai de la vida, triaria aquest horari que tenim es que feim sa doble titulació. Mira, es trimestre passat, hi havia dies que tenia classe a les 9 i després fins a les 17h no tornava a tenir classe. D'altres dies, tenia una o dues hores lliures entre una classe i s'altra. Així, sí que perdíem temps. Són hores mortes. Jo, per exemple, no me convé gens anar-me'n a dinar a casa i deprés tornar a sa universitat. Primera, perquè visc un poc enfora i, segona, perquè és un pal (així de clar!). És un pal fer tants de viatges amb metro (tot es dia amunt i avall). Açò sí que es perdre es temps!
Però as metro, es pot fer moltes coses. Llegir, estudiar, escoltar música... Jo normalment llegesc es diari o alguna novel·la. Sempre estic llegint novel·les. No sé, és una manera de desconnectar de sa universitat.
Des d'aquí vull reivindicar que facin uns horaris més quadrats, que siguin o tots de tarda, o tots de matí i que per favor, no possin ets exàmens a les 16h des capvespre, si us plau!!!
Ets exàmens serà un altre tema que comentaré en una altra entrada des blog.
M'he oblidat de contestar una pregunta molt pertinent relacionada amb ets horaris i es dies de classe. Preferesc tenir classe tots es dies o, com a molt, amb un dia lliure, si pot ser entre setmana (dimecres mateix). Si vaig a classe cada dia, adopt sa rutina d'aixecar-me sempre a sa mateixa hora, de dinar quasi sempre a les 13:30. Però tenir classe un dia o dos a sa setmana és per a jo pitjor, perquè ja no segueixes sa rutina i vas deixant ses coses per més endavant (tinc deures, però ja els faré, encara tenc una setmana!!).
Quan tens classe cada dia, vas fent es deures un dia per s'altre. I per què he dit que millor es dimecres com a dia lliure? Sa setmana pot resultar moooolt llarga, sobretot, en èpoques d'exàmens en què s'han d'entregar mil i un treballs i estudiar "a saco". Comença sa setmana es dilluns, fas mil hores de classe més treballs. Dimarts idem. Dimecres és es dia clau: lliure. Tens tot es dia per adelantar treballs, posar-te as dia de qualque assignatura, o simplement per descansar. Dijous una altra vegada, tot es dia a sa universitat. Divendres el mateix. Arriba divendres es vespre i estàs tant cansat o cansada de passar setmana que, que fas, anar a dormir. Dormir moooolt i descansar. Dissabte matí no poses es despertador i ja t'aixeques tard. Dissabte capvespre pot ser aprofites per fer coses no relacionades amb sa universitat, com ara fer net es pis o anar a fer sa compra. Es vespre surts a sopar o a fer una copa amb ets amics. Vas a dormir un poc més tard de lo normal. Diumenge t'aixeques tard i dines. Per a jo, es diumenge és es dia més avorrit de sa setmana. Com que estic avorrida, me pos a fer feina de sa uni (lo que fa s'avorriment!!). I dilluns, ja has recarregat ses piles per tornar a començar.
Açò és més o menys el que faig jo en èpoques d'exàmens. I Voltros, com us organitzeu o us organitzarieu?
No he tingut cap experiència d'un curs intensiu de llengües.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
