Ara, volia matisar que vaig aprendre molt més anglès anant a aquella acadèmia, que he esmentat abans, que a les classes de s'escola. Des de tercer de primària fins al batxillerat, record que cada cada anys, mus haviem d'estudiar de memòria ets usos des temps verbals i, cada cada any començàvem amb es present simple i present continuous. Qui no recorda: We use the present simple to talk about an habit or routine... El més fort de tot açò és que hi havia al·lotes que sempre havien anat amb jo a classe, que al batxillerat encara no sabien diferenciar el present simple del present continuous.
També record que cada dia, quan començava sa classe, sa mestra mus ho anava demanat una per una. Cada una havia de dir els usos d'un temps. I no va ser fins a tercer o quart d'ESO que mus van mostrar que hi havia temps compostos com el present perfect o el present perfect continuous.
És molt fort! No m'estranya que siguem un des països junt amb Itàlia i Portugal que sapiguem menys anglès.
O pagues i t'apuntes a una acadèmia o escola particular o no n'aprens gens d'anglès.
Així va s'ensenyament públic...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola!
Jo vaig ser com una de ses teves companyes... M'ho havien repetit mols cops (això dels usos) i anaven passant els anys i jo continuava sense saber-ho.
Tal i com jo ho veig, el problema es trobava en què les explicacions d'anglès que rebíem a la E.S.O. no anaven en la direcció que ens hagués permès portar a terme un aprenentatge significatiu.
Jo vaig acabar tot l'ensenyament obligatori sense ser capaç d'escriure un paràgraf sencer en anglès i tipa de contestar els exercicis d'omplir buits aleatòriament.
Sincerament, encara no entenc com vaig aconseguir aprovar!
Juana, em sap greu que tenguessis uns professors d'anglès tan dolents! Però t'he de dir que, afortunadament, no sempre és així.
Jo sempre he anat a l'escola pública (i institut) i crec que vaig aprendre bastant d'anglès. De fet, no he anat mai a cap acadèmia: a 4t d'eso vaig fer la prova de l'EOI i em van posar a tercer i al cap de dos anys també vaig passar les proves de la Pompeu (vale, ja sé q això no té gaire mèrit) i les de l'Autònoma. I tot això sense pagar un duro!
Jo crec que més aviat és qüestió de sort!
JEJEJE. Em sento identificada en això de present i present continuous. Ten raó des dels 11 anys fins els 18 vaig tenir la sensació de fer pràcticament el mateix. I ara una petita confessió: vaig acabar el cole sense saber-me els irregular verbs i mira que els vaig haver de copiar de càstig per xerrar a classe!
Publicar un comentario