Ara, volia matisar que vaig aprendre molt més anglès anant a aquella acadèmia, que he esmentat abans, que a les classes de s'escola. Des de tercer de primària fins al batxillerat, record que cada cada anys, mus haviem d'estudiar de memòria ets usos des temps verbals i, cada cada any començàvem amb es present simple i present continuous. Qui no recorda: We use the present simple to talk about an habit or routine... El més fort de tot açò és que hi havia al·lotes que sempre havien anat amb jo a classe, que al batxillerat encara no sabien diferenciar el present simple del present continuous.
També record que cada dia, quan començava sa classe, sa mestra mus ho anava demanat una per una. Cada una havia de dir els usos d'un temps. I no va ser fins a tercer o quart d'ESO que mus van mostrar que hi havia temps compostos com el present perfect o el present perfect continuous.
És molt fort! No m'estranya que siguem un des països junt amb Itàlia i Portugal que sapiguem menys anglès.
O pagues i t'apuntes a una acadèmia o escola particular o no n'aprens gens d'anglès.
Així va s'ensenyament públic...
jueves, 10 de mayo de 2007
Avui va de segones llengües
Perdonau que hagi tardat tant a tornar a escriure cosetes as meu blog. Avui vos xerraré un poquet sobre sa meua experiència amb ses segones llengües. Ses dues llengües que he après o, millor dit, que estic aprenent són s'anglès i s'alemany.
Idò bé, record que vaig començar a cursar s'assignatura d'anglès a tercer de primària, és a dir, quan tenia vuit anys. No sé per què, però odiava amb totes ses meues forces aquella assignatura. Potser era per sa professora, que era molt peculiar o, simplement, per què no entenia res. Bé, en vista de ses males notes que vaig treure (que consti que no vaig arribar a suspendre mai eh!), es meus pares van decidir apuntar-me a classes de repàs a una acadèmia. No hi volia anar. Tanmateix, m'ho vaig passar molt bé a aquella classe. Aquella hora me vaig divertir amb s'anglès. Ja no l'odiava. Record es primer joc que vam fer. Era per a presentar-nós. Consistia en què sa mestra mus passava una piloteta i mus havíem de presentar. des d'aquell dia, desitjava fervorosament que arribessin es dimarts i es dijous per anar a la classe d'anglès.
Des des primer any, mus feien fer es Trinity. Es trinity és un examen oral i individual. N'hi havia 12. Mai oblidaré es primer d'aquells examens. Sempre, primer de tot, havies de tocar a sa porta i dir: May I come in please! I després et feien preguntes i havies d'anar contestant. Amb ets anys, aquesta espècie d'entrevista es va anar canviant per una exposició oral. Al final del curs te donaven un diploma on hi posava sa nota que havies tret (si l'havies passat "with distinction", "with merit" o simplement, "passed").
A aquesta acadèmia hi vaig anar des des 9 anys fins als 16. Després me vaig apuntar a s'EOI de Ciutadella.
Al principi sa meua relació amb s'anglès era d'odi i, en canvi ara és d'amor. Que cursi que ha quedat açò!
S'alemany, s'altre gran amor meu! jajaja S'alemany el vaig conèixer quan feia 2n d'ESO. De fet, encara ara l'estic coneixent. As principi no m'agradava gaire, però a mesura que passen ets anys, m'agrada cada vegada més.
No obstant això, des que a batxillerat vaig estudiar grec clàssic, estudiar grec ha estat algo que he tingut pendent. Em va encantar, però no només sa llengu, sinó també s'art grec i sa cultura. Vull aprendre GREC!!!!!
L'any qui vé, si Déu vol, aniré a l'EOI a aprendre aquesta llengu que tant estim.
Idò bé, record que vaig començar a cursar s'assignatura d'anglès a tercer de primària, és a dir, quan tenia vuit anys. No sé per què, però odiava amb totes ses meues forces aquella assignatura. Potser era per sa professora, que era molt peculiar o, simplement, per què no entenia res. Bé, en vista de ses males notes que vaig treure (que consti que no vaig arribar a suspendre mai eh!), es meus pares van decidir apuntar-me a classes de repàs a una acadèmia. No hi volia anar. Tanmateix, m'ho vaig passar molt bé a aquella classe. Aquella hora me vaig divertir amb s'anglès. Ja no l'odiava. Record es primer joc que vam fer. Era per a presentar-nós. Consistia en què sa mestra mus passava una piloteta i mus havíem de presentar. des d'aquell dia, desitjava fervorosament que arribessin es dimarts i es dijous per anar a la classe d'anglès.
Des des primer any, mus feien fer es Trinity. Es trinity és un examen oral i individual. N'hi havia 12. Mai oblidaré es primer d'aquells examens. Sempre, primer de tot, havies de tocar a sa porta i dir: May I come in please! I després et feien preguntes i havies d'anar contestant. Amb ets anys, aquesta espècie d'entrevista es va anar canviant per una exposició oral. Al final del curs te donaven un diploma on hi posava sa nota que havies tret (si l'havies passat "with distinction", "with merit" o simplement, "passed").
A aquesta acadèmia hi vaig anar des des 9 anys fins als 16. Després me vaig apuntar a s'EOI de Ciutadella.
Al principi sa meua relació amb s'anglès era d'odi i, en canvi ara és d'amor. Que cursi que ha quedat açò!
S'alemany, s'altre gran amor meu! jajaja S'alemany el vaig conèixer quan feia 2n d'ESO. De fet, encara ara l'estic coneixent. As principi no m'agradava gaire, però a mesura que passen ets anys, m'agrada cada vegada més.
No obstant això, des que a batxillerat vaig estudiar grec clàssic, estudiar grec ha estat algo que he tingut pendent. Em va encantar, però no només sa llengu, sinó també s'art grec i sa cultura. Vull aprendre GREC!!!!!
L'any qui vé, si Déu vol, aniré a l'EOI a aprendre aquesta llengu que tant estim.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
