Presentació i anècdota

Abans de res voldria presentar-me i així me coneixereu un poc més. Ah, heu de saber que escriuré tots es meus articles en menorquí (supòs que sabeu que es tracta d'un dailecte des català!!). Si hi ha qualque cosa que no enteneu, no dubteu en demanar-m'ho. Bé idò, dit açò m'agradaria que sapigueu qualque cosa més sobre jo.

Vaig néixer as poble de Ciutadella de Menorca ara fa quasi 22 anys. Es meus pares xerren menorquí (tots dos) igual que es meus germans (tenc dues germanes i un germà).

Molt bé, ara que me coneixeu un poquet més, m'agradaira explicar-vós una anècdota sobre sa meua experiència com a aprenent de llengües.

Sa meua llengu materna és es català i es meu primer contacte amb es castellà es va produir quan vaig començar primer de primària, és a dir, quan tenia sis anys, a n'es Col·legi Nostra Senyora de la Consolació. Idò, me van dur a s'escola es primer dia vestida amb s'"uniforme" i es "babi" (de quadros blaus). Davant jo s'obrien ses portes d'un grandiós pati. No coneixia a ningú, no sabia on anar, que fer. Me sentia tota sola, indefensa, amb por... veia totes ses fietes en fila india, cadascuna a sa fila des seu curs. En aquella època era una escola només de fietes. De fet, li deiem "Ca las" que ve de "Ca las madres" perquè hi havia una escola de "madres" i una escola de "padres" "Ca los" de "Ca los padres" on hi anaven tots es fiets. Ara no és així. Avui en dia, hi ha tants fiets com fietes a totes dues escoles. Ah, que me desvii des tema!!! Com deia, totes ses fietes estaven en fila i jo no sabia a quina fila havia d'anar. De sobte, una dona vestida amb s'hàbit de color gris me diu: "Tu que vas a català o a castellà?" Jo no ho sabia i vaig contestar: "A castellà". I sa monja diu: "Idò ves a sa primera fila". I jo "A sus órdenes".

No sé com és que vaig dir castellà si jo no en sabia gens. Record aquesta escena com si fos ahir mateix.

En aquella època es cursos es dividien en sa classe de català i sa classe de castellà. Si anaves a sa classe de castellà, feies totes ses assignatures en castellà, menys català i si anaves a català, totes en català menys castellà.

Açò va canviar quan feia quart de primària. Aleshores mus dividiem en A o B i es feien es mateix nombre d'assignatures en català que en castellà. Moltes vegades depenia de sa llengu des mestre/a.

Així, record que vaig aprendre a escriure en castellà abans que en català, que vaig aprendre a llegir en castellà abans que en català, però no xerrar. Xerrar sempre en català.

Si havia d'escriure qualque cosa, m'expressava molt millor en castellà que no en català. Català sempre era s'assignatura que m'anava pitjor. Però mira, després arrib a sa uni i vaig a llengua A Català. Ara me diuen d'escriure en castellà i quasi no en sé. Ara és totalment a l'enrevés. M'exprés millor en català que en castellà.´Açò ho trob molt però que molt curiós.

Benvingut/da al bolg personal de na Juana

Benvingut/da al meu bolg personal sobre l'assignatura d'Ensenyament de llengües.